«Tenia previst posar-me a gravar ara a l'octubre, perquè encara estava de gira amb un altre disc, però al març es va aturar tot i jo estava confinat en un estudi ple d'instruments, estava cantant que m'havia de posar a tocar. No va ser una obligació, va sorgir del dia a dia», explica el músic Pau Vallvé sobre el seu nou projecte, La vida és ara, gestat en ple confinament. Quan es va declarar l'estat d'alarma feia un parell de dies que s'havia separat i traslladat a viure l'estudi de gravació que té en un soterrani de Gràcia. Ja no en va sortir fins 75 dies després, amb un nou disc àlbum sota el braç.
Avui el presenta a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí en un concert pel qual ja no queden entrades. Hi serà recuperant una actuació ajornada des del març -llavors per presentar el disc anterior, Life vest under your seat- però amb una banda i directe diferent, «perquè ara no tenia sentit recuperar aquella gira com a tal».
I és que el nou disc transmet la idea de canvi , com ja feia Pels dies bons, fet a Banyoles, «un disc germà perquè també l'identifico amb un canvi d'etapa».
En aquest cas, explica, no hi ha sortit un treball gens fosc tot i haver nascut en un soterrani: «amb el subidón de desencallar un moment vital i amb l'afegit que, tot i que era un drama en general, em va anar bé aturar-me i prendre-m'ho amb calma, l'autoexigència va anar baixant i per això té aquest punt lluminós. Quan un està bé i li donen temps de pensar i cuidar-se, això s'ha de transmetre».
El confinament també li ha servit per despendre's de «tics musicals» dels que no era conscient. «M'he adonat que els discos han anat evolucionant en les lletres i m'he anat obrint, però musicalment m'havien quedat molts tics de la primera etapa perquè funcionaven. El drama, l'èpica, el rock... són cartes comodí i se m'havien quedat enquistades», apunta, i afegeix que «per això m'he autoputejat per treure'm els tics musicals que ja no em representen i que fan que les cançons funcionin per si soles».
El concert de Torroella forma part de l'arrencada de la gira de presentació de La vida és ara, que comença amb les entrades pràcticament exhaurides per a tots els concerts després d'un estiu en què Vallvé no ha fet actuacions per acabar-lo de polir.
Aquests primers concerts, assenyala, han sigut estranys perquè «no hi ha el caliu d'abans», però els espectadors estan entregats. «Ara és complicat ser músic i programador, però també ser públic i com que t'ho posen tan difícil, te n'adones que els que venen son els que en tenen ganes de veritat», diu. «Una cosa compensa l'altra, respires la sensació que tenen ganes de ser allà», afirma.
