La pèrdua

«Bouvetøya (la necessitat d'una illa)»

Autoria: Julio Manrique (director), Ivan Benet, Cristina Genebat i Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet. Teatre Municipal de Girona, 7 d'octubre.

La gran troupe de Bouvetøya (la necessitat d'una illa) -quatre autors, sis actors- explicava fa uns dies que l'espectacle inaugural del Temporada Alta de la pandèmia seria «un acte de resistència i d'amor pel teatre». I ho va ser, però sobretot, va ser un cant d'enyorança per tot allò que el virus ens ha pres: la cultura, la necessitat dels altres, les relacions que teníem abans que la por al contagi ho contaminés tot.

Com un ritual catàrtic, Julio Manrique, Ivan Benet, Cristina Genebat i Sergi Pompermayer van proposar als espectadors del Teatre Municipal de Girona -i als de casa, perquè es podia seguir en línia- un viatge cap a una illa remota, perduda enmig de l'oceà, en què el temps és inhòspit i les històries compartides tenen tant valor com tot el petroli del món.

Ambientada en un 2026 en què l'epidèmia encara és a l'ordre del dia i ha destrossat qualsevol rastre de cultura, els sis actors i un càmera sobre l'escenari van conjurar les dues platees a seguir creient en el poder de la ficció i a no tallar els vincles que existien abans d'aquella -o la d'ara- fi del món.

L'expedició té una empresa difícil i amb un punt pompós, però es presenta amb cert gamberrisme (oh, Ivan Benet, donassa argentina versionant Patti Smith!) i amb tanta honestedat que estableix connexió directa amb els espectadors. Ni l'ús del vídeo, que ajuda a donar més profunditat al periple, genera prou distància per a no sortir d'allà pensant que el teatre fa tribu, perquè a tots ens uneix el pànic a perdre'l de nou.