Dues sales del Centre Pompidou de París estan ocupades des de fa uns dies per dos dels noms més rellevants de l'arquitectura a casa nostra: els olotins RCR Arquitectes i MiAS Arquitectes, l'estudi del banyolí Josep Miàs. Dibuixos, maquetes i altres peces dels dos estudis gironins són exposats en una de les meques mundials de l'arquitectura, que també els ha incorporat a la col·lecció permanent del museu.
Durant vuit mesos, una col·lecció de 73 esbossos i una desena de maquetes de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta s'exhibiran a la sala 28 del museu, mentre que a la 29 hi ha 42 maquetes, 14 dibuixos i 18 gravats de Miàs en dues mostres que han rebut el suport de l'Institut Ramon Llull.
L'exposició, explica Ramon Vilalta, és «un pas més en el camí conjunt» d'RCR i el Centre Pompidou, una relació que va començar fa uns anys quan la institució gal·la va començar a interessar-se per les propostes dels creadors olotins i que, amb l'obtenció del premi Pritzker -el guardó més important de l'arquitectura a nivell internacional- va acabar de tirar endavant.
El novembre passat ja hi van fer una conferència i ara continuen treballant amb la vista posada a una gran exposició monogràfica en els pròxims anys, una baula més en la llarga llista de reconeixements que han rebut a França, que va començar amb el disseny del museu Soluages de Rodez i que els ha dut a ser nomenats membres estrangers de l'Académie d'Architecture.
A través de les maquetes exposades es pot repassar tota la trajectòria del despatx, des del projecte no dut a terme d'un atrevit far horitzontal a Punta Aldea fins al pol artístic i cultural encara per construir Île Seguin i el Pavelló Vide, passant per l'estadi d'atletisme Tossols-Basil d'Olot, les caves Bell-lloch de Palamós o La Lira de Ripoll.
La mostra es planteja com una experiència sensorial ampliada amb una intervenció sonora dels CaboSanRoque, que dialoga amb imatges d'Hisao Suzuki, Marc Checinski i Júlia de Batlle.
Vint anys de trajectòria de MiAS
Pel que fa a la sala dedicada a MiAS Arquitectes, s'hi exposen materials dels vint anys de trajectòria de l'arquitecte Josep Miàs (Banyoles, 1966), que abans d'obrir despatx propi a Barcelona l'any 2000 havia treballat amb Enric Miralles.
El Centre Pompidou fa públic el material més personal del procés de disseny d'alguns dels projectes emblemàtics de l'estudi, com els primers esbossos i maquetes en filferro, on es descobreixen les condicions de la seva arquitectura. Hi ha, per exemple, els dibuixos preparatoris per al projecte de reforma del nucli antic de Banyoles, que ara quedaran al fons permanent del museu, «un gran honor, perquè ser al Pompidou o al MoMa de Nova York és al màxim que pots aspirar», assegurava Miàs a Diari de Girona.
L'exposició, en la que va començar a treballar abans de l'estiu, també permet vure les maquetes i dibuixos dels seus projectes més premiats, com la Seu d'iGuzzini Illuminazione HQ, el Mercat de la Barceloneta, l'edifici residencial Torrebaró o la seu d'Andorra Telecom.
La mostra s'acompanya, a més, d'una projecció audiovisual que explica el procés de conceptualització i disseny dels projectes exposats, i d'altres audiovisuals que il·lustren el total de l'obra construïda, com si es tractés d'un únic projecte.
