Alguns dies d'ahir

Autoria: Jordi Casanovas. Direcció: Ferran Utzet. Interpretació: Míriam Iscla, Abel Folk, Marta ossó, Francesc Cuéllar. 10 d'octubre, Teatre de Bescanó.

Al voltant d'una taula de menjador la Història es transforma en les històries en minúscula de cadascú. Les guerres, les crisis econòmiques o fins i tot la pandèmia, tot es podria rellegir des de la sala d'estar, on una família comparteix patiments i anhels. També la convulsa tardor del 2017, i això és el que proposa ara el dramaturg Jordi Casanovas, especialista a explicar els conflictes que esclaten dins la llar ( Vilafranca), amb Alguns dies d'ahir, que dissabte va passar pel Teatre de Bescanó.

Des de la intimitat domèstica, Casanovas explora l'endemà d'alguns dels «dies històrics» del passat més recent del país: dels atemptats del 17 d'agost al 20-S, l'1 d'octubre i l'aplicació del 155 fins a les protestes per les condemnes als Jordis i els consellers.

Ho fa a partir dels quatre membres d'una família, amb les seves contradiccions i els seus neguits, que passen també pel ventall d'emocions que es van viure aquells dies: la sensació d'irrealitat, la força del dia del referèndum, la por que tot es trenqués, la sensació d'engany i també el desencant per la manca de projecte polític al darrere de tot plegat.

I ho barreja, és clar, amb les seves relacions personals, com el drama de la mare (Iscla, convincent, tot i que els seus problemes queden diluïts en la remor política i social) i les dificultats del pare per donar-li suport, per exemple.

En aquest muntatge dirigit per Ferran Utzet, cada salt temporal es marca amb els talls de veu dels polítics d'aquells dies i amb un gir de la taula, un moviment que descol·loca tant com aquell ambient d'èpica i estranyesa que el públic recorda haver viscut fa tres anys. Potser per això quan s'acaba, deixa el regust amarg de constatar que després de tot, no queda gaire més que la presó i el desencís.