«Si digués que és un Txékhov, estaria mentint. Si digués que no ho és i que el text és meu, també. Tot està reescrit», resumia ahir el director Àlex Rigola sobre la versió de La gavina que estrena dissabte al festival Temporada Alta i amb què parteix de nou d'un text de l'autor rus per jugar a barrejar realitat i ficció.

Mantenint-se fidel a l'esperit del text original, amb els mateixos fils argumentals i conservant també molts dels diàlegs, Rigola proposa una adaptació que «decebrà» els qui esperin un muntatge amb el clàssic del segle XIX, però que en preserva l'essència.

Sobre l'escenari, sis artistes, entre ells actors, autors i directors (Nao Albet, Pau Miró, Xavi Sáez, Mònica López, Melisa Salvatierra i Roser Vilajosana) mostraran a l'espectador un joc de miralls entre la ficció de Txékhov, centrada en el món del teatre, i la seva experiència personal, barrejant de nou la persona i el personatge, com ja havia fet amb dos textos més del mateix autor, Ivanov i Vània.

Rigola afirma que el joc és possible amb Txékhov perquè «contínuament es pregunta sobre si mateix, sobre l'ésser humà, i perquè troba important observar l'altre per definir-se un mateix» i que La gavina és especialment interessant perquè «no només parla de l'existencialisme, sinó de les arts escèniques, per això els actors parlen de si mateixos».

El director remarca que en algunes produccions de La gavina es passa massa per alt que l'element central del text és el teatre, per això la seva versió posa l'accent en «les tensions i friccions originals» entre intèrprets i creadors que estan en diferents moments de la seva carrera, explorant les «confrontacions generacionals» entre tres actrius, dos actors i un dramaturg i director.

Rigola reflexiona sobre el fet que «sempre» hi ha un tap entre generacions a tota la societat, i que es produeix un conflicte entre les persones amb experiència, que «tenen por de no poder connectar» amb les noves generacions, i els joves, que també temen por a no poder entrar en el món artístic.

A partir de les biografies dels intèrprets i les anècdotes que els mateixos intèrprets han anat explicant al director, el text s'ha anat polint per trencar la barrera entre actor i personatge, pel que el públic també pot trobar «algunes interioritats» de l'escena catalana».

«És un joc, però al mateix temps es diuen coses de veritat, del que pensen», explica Rigola, que subratlla que ha volgut fer un «homenatge a com patim tant i al mateix temps necessitem el teatre. És el reconeixement a una professió molt maca i que, al mateix temps, genera molt patiment».

Canvi d'escenari

L'espectacle s'havia d'estrenar aquesta primavera però el confinament va obligar a suspendre l'estrena i Temporada Alta serà la primera ocasió de veure la versió catalana del muntatge, perquè la la versió en castellà ja s'ha pogut veure a Madrid.

La gavina es podrà veure aquest dissabte i diumenge al Canal de Salt. En un inici l'obra s'havia de fer al Teatre Municipal de Girona, però la companyia i el festival han decidit canviar d'escenari per generar més proximitat entre el que passa a l'escenari i el pati de butaques.

La reducció en l'aforament entre les dues sales, però, ha obligat el festival ha desdoblat les dues funcions del Municipal en quatre al Canal, a les 5 i a les 20.30. El festival es posarà en contacte amb els compradors de les entrades comunicant-los els canvis o bé retornarà els diners a les persones que ho sol·licitin. L'espectacle també es podrà veure el 14 de novembre al Teatre de Palafrugell.