Amb un quadre de Jesús crucificat de fons pintat per Velázquez i un piano de cua al mig de l'escenari, demà els actors Lluís Homar i Adriana Ozores pujaran a l'escenari del Teatre Municipal de Girona per acostar la poesia de San Juan de la Cruz. Es tracta d' Alma y palabra: San Juan de la Cruz, una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que aquest any s'estrena en el festival de Temporada Alta.

L'actor Lluís Homar, que també dirigeix l'espectacle, ja ha avançat que el públic gironí es trobarà amb «un teatre buit» on només les llums ajudaran a construir les atmosferes que requereixin els versos de San Juan de la Cruz. A més, el músic Emili Burgalla acompanyarà els dos actors interpretant la música callada de Frederic Mompou.

Homar destaca que la seva intenció era redescobrir aquest poeta de «literatura mística» en un moment més necessari que mai.

De fet, el director de l'espectacle recorda que la pandèmia ha incrementat aquesta sensació de «desassossec» i d'angoixa.

«A vegades recorrem a filosofies místiques de diferents parts del món, com ara el budisme i ens oblidem que tenim autors com San Juan de la Cruz», insisteix Homar.

Juan de Yepes, conegut com a San Juan de la Cruz, és considerat com un dels autors més reconeguts de la literatura mística conjuntament amb Santa Teresa de Jesús. De fet, aquests dos personatges van tenir una relació estreta al llarg de la seva història.

Per la seva banda, Adriana Ozores explica que en el moment de llegir l'obra de San Juan de la Cruz va sentir «una espècie de ball amb el poeta» a partir del qual va anar-lo coneixent i entenent el seu camí. Segons detalla, a través d'aquesta lectura ella mateixa ha emprès «un camí de recerca» cap a una cosa «que és més transcendental».

Debut al festival

Alma y palabra: San Juan de la Cruz és la primera producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico que es podrà veure al Temporada Alta després de 29 edicions.

El director del festival, Salvador Sunyer, celebra aquesta fita i anuncia que es preveu crear una col·laboració més estreta de cares a altres edicions amb aquesta companyia.

En aquest sentit, indica que sí que s'havien fet algunes col·laboracions però que mai abans s'havia programat una producció pròpia en el festival.

A més, Sunyer subratlla la importància de comptar amb aquest espectacle per poder programar teatre clàssic en el marc del festival. En aquest sentit, el director del festival creu que la manca de produccions d'obres clàssiques respectant el text original és «un dels defectes grossos» que pateix l'escena teatral catalana i espanyola.