Les sales de cinema van a disgust per setmana. Cada vegada que alguna productora major decideix ajornar una de les seves grans estrenes, el seu ànim s'entristeix. De fet, ja no els queden gaires esperances per salvar els números aquest últim trimestre del 2020, ja que tan sols una superproducció, Wonder Woman 1984, manté la seva data d'estrena per a finals de desembre. Però malgrat que la seva directora, Patty Jenkins, hagi defensat la necessitat que la pel·lícula es vegi en pantalla gran, els últims moviments de Disney fan preveure el pitjor, sobretot després que una de les poques esperances que quedaven per a la campanya nadalenca, la cinta d'animació Soul, de Pixar, vagi directament a la seva plataforma en una operació similar a la que van realitzar amb Mulan.
El panorama és desolador. En els últims mesos s'han ajornat pel·lícules com l'última de James Bond, Sin tiempo para morir, el remake de Steven Spielberg de West Side Story, l'esperada revisió de Dune de Denis Villeneuve, la nova entrega de la saga Fast & Furious i el nou acostament a l'univers Marvel Viuda Negra. Una llista sense fi.
«La falta de blockbusters és el principal problema que tenim», explica Borja de Benito, responsable de comunicació de la Federació de Cines d'Espanya (FECE). «Són la gasolina que ho reactiva tot, arrosseguen la gent i és el que torna a posar en funcionament la roda d'assistència». Així ho van comprovar després de l'estrena de Padre no hay más que uno 2, de Santiago Segura, que ha recaptat més de 12 milions d'euros, i més tard amb Tenet, de Christopher Nolan, però des del mes d'agost no ha tornat a aterrar als cines cap pel·lícula tan potent.
Totes aquestes circumstàncies han contribuït a unes xifres de taquilla paupèrrimes en aquesta nova normalitat. La caiguda del gener al setembre ronda el 68%, tot i que la situació a Europa no és gaire diferent, entre el 60-63%. El tancament de les sales durant tres mesos, la reducció d'aforaments, la por del contagi, els rebrots i l'absència de contingut potent s'han convertit en les principals causes de la debacle.
Tancament de cinemes
Les sales, per tant, pengen d'un fil. A Barcelona, els Cinemes Texas acaben d'abaixar la persiana, seguint el trist camí del Palacio Balañá i dels Méliès; i, a Madrid, acaba de passar una cosa semblant amb els històrics cines Paz, tot i que es confia que sigui de manera temporal.
De Benito assegura que la majoria dels cines segueixen oberts «gairebé aguantats per un fil» i gràcies als Ertos i altres eines que permeten flexibilitzar i reduir costos, però reconeix que és difícil saber si podran continuar funcionant. «És una qüestió de resistència», diu. «En qualsevol cas, ens donen per morts des que va sortir la televisió en blanc i negre, així que tampoc és una novetat. Ara tenim un escenari complex i únic, però quan van començar les plataformes, semblaven que ens anaven a devorar i l'any passat vam aconseguir la millor xifra de recaptació en deu temporades».
No obstant això, sembla difícil prometre que el panorama després de la pandèmia sigui el mateix que el que deixem al febrer. La covid-19 ha accelerat els canvis i ha ampliat una bretxa que ja existia. Això ha portat les grans plataformes a adquirir contingut que inicialment anava a passar per sales. És el cas d' Ofrena a la tormenta i Orígenes secretos, que s'han pogut veure directament a través de Netflix, o El príncipe de Zamunda 2, que Amazon Prime Video ha comprat a la distribuidora Paramount per 125 milions de dòlars.
El que és clar és que, amb els nuclis urbans dels Estats Units tancats i la major part dels mercats paralitzats, els estudis no es plantegen estrenar les seves grans propostes i perdre ingents quantitats de diners. Per això les plataformes s'han convertit en el centre d'interès. La gent continua demandant contingut i en molts casos és l'única manera que poden consumir-lo.
Els exhibidors continuen tenint la mirada posada en el 2021, on sembla que tornen a acumular-se les estrenes. Com es podrà sobreviure fins aleshores? La resposta sembla clara: el producte espanyol. Entre les apostes més esperades trobem el curtmetratge de Pedro Almodóvar protagonitzat per Tilda Swinton La voz humana, que arriba avui als cinemes; El verano que vivimos, amb Blanca Suárez i Javier Rey, Nieva en Benidorm, d'Isabel Coixet, o Hasta el cielo, de Daniel Calparsoro.
