CaixaForum Girona explora la representació dels sentiments i els afectes al llarg dels darrers 500 anys de la història de l'art amb l'exposició Poètiques de l'emoció. En total, 43 obres d'artistes com Joan Miró, Colita, Perejaume o Bill Viola aprofundeixen en com les diferents disciplines i estils artístics han interpretat emocions tan bàsiques com la por, la ràbia o l'alegria tant en l'àmbit individual com col·lectiu.
L'exposició fa dialogar l'art més figuratiu amb el contemporani per «evidenciar la capacitat de commoure» d'aquest darrer, explica la comissaria Érika Goyarrola. «Fent servir temàtiques similars, l'art religiós, per exemple, pot ajudar a fer entendre l'art contemporani, que a vegades és més críptic», apunta la doctora en Història de l'art.
Tres àmbits
La mostra, que es podrà veure fins al 14 de març, parteix de la Col·lecció la Caixa d'Art Contemporani, però també inclou peces del Museu Nacional d'Escultura, el MNAC, el Macba o la Fundació Joan Miró, a més d'arxius, galeries i fons particulars dels mateixos artistes participants.
Així, la quarantena d'obres que la componen -i que inclouen pintura, instal·lacions, fotografies o escultures- es reparteixen en tres àmbits, cadascun dels quals representa tres formes diferents en què l'emoció s'ha mostrat en la història de l'art.
El primer se centra en com les emocions «mouen» els subjectes a partir de la representació expressiva dels protagonistes, entroncant el dramatisme de l'art religiós -amb obres com el Plany sobre Crist mort- amb el videoart de Bill Viola.
El segon àmbit aborda l'emoció com a metàfora, amb peces en què l'ànim de l'artista es trasllada al paisatge i l'arquitectura representats. «Hi ha la idea romàntica de l'atracció-repulsió cap a fenòmens de la natura que l'home no sempre entén», recordava ahir la comissària de la mostra.
Finalment, el tercer apartat de Poètiques de l'emoció o moviments socials i polítics. La força de la protesta, la joia festiva o la impotència davant les injustícies i la repressió per la guerra, com la que evoca El cap de la Montserrat cridant de Juli González, en són un exemple.
En paral·lel a l'exposició, la institució proposa activitats per «trencar la barrera» que a vegades separa el públic de l'art contemporani, explica la directora del CaixaForum Girona, Anna Colomer. Hi ha programats recorreguts comentats per a alumnes de tots els nivells educatius o Això no és una visita, una nova activitat en què el ballarí i performer Toni Jodar ofereix una relectura de l'exhibició a través de la dansa contemporània.
A més, també es mantindrà el servei d'educadors que dona suport als visitants des de la represa de l'activitat de l'espai d'exposicions el mes de juny.
