Hi va haver un temps, un altre temps, en què Torroella de Montgrí tenia tres cinemes. Dos d'ells van acabar tancant: un a principis dels anys 60, un altre a finals dels 70. En un emocionant exercici de supervivència, el Cinema Montgrí, inaugurat el 1929, es manté obert, projectant cinema de divendres a dilluns. «Hi ha hagut moments molt difícils però sempre hem acabat traient el cap», afirma l'irreductible activista cultural Jordi Bellapart, president i membre fundador del Cine Club, que gestiona la programació de l'històric Montgrí des de 1985. La pandèmia ha fet mal. «Des de la reobertura al juny hem tingut uns nivells d'assistència molt baixos. El nostre públic té una edat i, amb tants rebrots, ha agafat por, no s'atreveix a venir. L'assistència és tot just un 30% de la que teníem abans», explica Bellapart. El cinema programa «cinema, diguem, seriós, intel·lectual, adult. No blockbusters, perquè el nostre públic no vindria a veure'ls», riu. Aquestes dues últimes setmanes s'han pogut veure Rifkin 's Festival de Woody Allen i Falling de Viggo Mortensen. Cada 15 dies, els divendres, organitzen un cinema club amb pel·lícula en versió original. Tots els divendres a la nit es projecta cinema també en VO; els dissabtes i diumenges a la tarda, cinema infantil. «El nostre públic majoritari és de Torroella, però també ve de la Bisbal, de l'Escala, de Verges. I molta gent de segones residències».
