La bailaora Rocío Molina portarà aquest diumenge al festival Temporada Alta l'estrena a Catalunya d' Al Fondo Riela, la segona part del seu tríptic sobre el flamenc, on emprèn un viatge «sobri» cap a «l'essència i la puresa». L'artista, que és Premi Nacional de Dansa, avisa que després d'una primera part «més fresca i ingenua», l'espectacle que es veurà al Canal de Salt conté un trànsit «més fosc i tenebrós», en el qual cerca els matisos i les textures de la brillantor.
«És una obra que coneix més la por, la vanitat i la supèrbia. He volgut fer un treball d'adormir l'ego i desaparèixer», explica, i confessa la seva necessitat molt potent de desaparèixer com a artista i bailaora, i treure's la màscara: «Has de passar per la realitat absoluta i pels teus monstres d'egolatria per poder entendre-ho de veritat».
Sobre l'ego, destaca que ha format part d'una època en la seva vida i que li ha generat una crisi molt forta, així com la necessitat de deixar de ser productiva.
La resposta a aquest episodi ha estat aprendre que «en termes flamencs, no importa la forma, la coreografia o el pas», sinó que el que s'ha de cuidar és l'essència i la puresa, i entendre des d'on neix, «i fins i tot recolonitzar la paraula puresa, que està una mica contaminada». «Has de deixar de ballar en el sentit productiu per trobar-te amb el teu art, el real», mentre que l'altre és producte d'una societat.
A més, defensa la importància de connectar amb els músics, els guitarristes Eduardo Trassierra i Yerai Cortés, i amb una mateixa, i oferir una «honestedat» que no dugui màscares.
«Intentàvem el no-espectacle i la no-escenografia», explica, tot i que al final ha agafat força la idea d'un reflexe, i en concret, el de la brillantor sobre la foscor. El resultat és una posada en escena què es pregunta «què hi ha en el fons» a través de miralls, i arriba a confondre l'espectador sobre què es veu.
