a dramaturga Aina Tur ha exorcistat una experiència terrible pujant-la a l'escenari. Una galaxia de luciérnagas, el muntatge que divendres va estrenar a Salt dins Temporada Alta, verbalitza l'assalt violent que va patir fa 22 anys a Llatinoamèrica i la repressió que el govern local va exercir sobre els segrestadors.
L'espectacle, de poc més d'una hora de durada, frapa perquè és de veritat. I és autèntic perquè el relat només esquiva detalls com la ubicació al mapa d'aquesta violència, però sobretot, per l'extraordinària feina d'Anna Alarcón, perquè això sí que és fer palpable tots els replecs d'un record.
L'actriu, que ja havia fet meravellés amb un altre monòleg (aquella Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane que ara recupera en format virtual pel certamen gironí), és tan capaç de fer-te sentir a la boca la dolçor pastosa dels mangos enmig del tròpic com l'angoixa de pensar que, sense voler-ho, els nostres privilegis europeus desencadenen brutalitats que no busquen justícia, sinó ajusticiar.
