L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) estudiarà les restes trobades al jaciment del Roc de les Orenetes, a Queralbs, als anys 70. El Museu Etnogràfic de Ripoll ha cedit temporalment a l'IPHES les peces, que presenten un estat de preservació «excepcional», per a un estudi arqueològic que durarà sis mesos i que pot aportar informació clau sobre la prehistòria recent del Ripollès.

Les peces van ser dipositades el 1979 al museu pel grup Grober Xaialsa, que encapçalava un jove arqueòleg Eudald Carbonell, i que les havia trobat en les seves primeres intervencions arqueològiques, els anys 1972 i 73 en una cova a Queralbs on es va descobrir una necròpolis prehistòrica de fa 3.000 anys i que s'ha passat tancada les darreres quatre dècades, fins que l’any passat l’IPHES hi va tornar a excavar.

El conjunt, integrat per més de 1.500 restes, el conformen principalment fòssils humans, alguns fragments de ceràmica i elements de bronze i el Carboni 14 permetrà determinar-ne l'antiguitat precisa, que s'estima d'uns 3.000 anys.

Els treballs començaran amb els estudis tafonòmics -per veure les modificacions de la superfície dels ossos, des de la mort dels individus fins als nostres dies- i forense de les restes humanes, per identificar-los i determinar el sexe, l'edat, patologies i marques de violència. Amb aquesta combinació de metodologies, els investigadors volen esbrinar el tractament funerari que van tenir i com el seu sepulcre ha estat alterat al llarg del temps.

Posteriorment, l'estudi antropològic intentarà determinar qüestions com les patologies bucodentals, el desgast de les dents relacionat amb la dieta i l'ús que en feien més enllà d'alimentar-se, per exemple. Per esbrinar-ho utilitzaran diferents tipus de microscòpia i faran microtomografies computeritzades d'algunes dents per a analitzar els diferents teixits dentals.

L'estudi de les restes, que forma part del projecte Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès: Projecte Arqueològic 2018-2021, permetrà conèixer el tipus d'enterrament i les possibles alteracions dels cossos postmortem, així com la determinació del conjunt antropològic (sexes, edat, patologies i patrons d'alimentació).