De la foscor més profunda a un esclat de flors vermelles, lluminós viatge el que proposa la bailaora buscant, abans que res, desaparèixer i «adormir l'ego», segons explicava ella mateixa.

La malaguenya, que diumenge va despertar una sentida ovació al Canal de Salt, ha dut a Temporada Alta. A Al fondo riela (lo uno de lo otro) s'hi presenta nua d'artificis, vestida de dol i en un fons negre, esquitxat a vegades d'alguna projecció blanca, per ballar sobre un llac fosc i brillant en què només es reflecteixen els seus moviments i el dels dos guitarristes que l'acompanyen en un diàleg d'instruments i de dues maneres d'entendre la música.

Eduardo Trassierra rebusca en les essències del flamenc mentre la bailaora poua en els enigmes de la dansa amagant el rostre rere un enorme barret de xarol; Yerai Cortés, juganer, marca el ritme per als suggerents moviments de la bata de cola. Entre riures, amb la cara totalment coberta per una màscara i un colorista uniforme floral, Molina es va acomiadar obrint la porta a seguir buscant en les noves formes del flamenc sense perdre de vista les arrels.