La mostra fotogràfica Encara hi ha algú al bosc es pot visitar des d'ahir al claustre del Centre Cultural La Mercè de Girona, essent l'únic acte cultural del Temporada Alta que s'ha pogut mantenir.
El triple projecte, que engloba també un documental i una obra de teatre, posa el focus en les violacions d'entre 25.000 i 50.000 persones durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina com a estratègia de neteja ètnica i recull la història de sis testimonis; tres mares i tres fills.
En molts casos, aquestes persones encara no estan reconegudes com a víctimes de guerra: «Com que és un tema íntim, la majoria encara no ho han explicat i no són considerades víctimes de la guerra», explica la periodista Teresa Turiera, que ha format part del projecte. Les ferides que han deixat aquests abusos són profundes, tant per les mares com pels fills i filles -que ara tenen al voltant de vint-i-cinc anys- nascuts fruit d'aquests embarassos forçats. Per denunciar la situació que pateixen, ha nascut l'Associació de nens oblidats de la guerra de Sarajevo, fundada pel primer grup de fills de les violacions.
El projecte que ara s'exposa l'ha creat Cultura i Conflicte, un equip de vuit professionals de diverses disciplines que han estat tres anys treballant per recollir i donar veu a aquestes històries. «Posem el focus en les dones, en què han patit i en com estan lluitant. No tant en qui va fer què», explica Turiera. «Tot i que la gran majoria de víctimes eren d'origen musulmà, n'hi va haver de tots els bàndols. Per això hem buscat una mare d'origen croat, una d'origen serbi i una d'origen musulmà. Totes són part de la mateixa història i han patit per igual», diu la periodista.
Pel que fa als infants, la majoria dels supervivents van anar a parar a orfenats. «Molts no saben el seu origen i d'altres l'han anat descobrint. És el cas de les tres històries que hem seguit», explica Turiera. Dos d'ells van ser adoptats i un viu amb la seva mare biològica.
El fotògraf Oriol Casanovas també ha format part d'aquest equip. Explica que s'ha acostat als testimonis amb «molt de respecte» per crear confiança i mirar de plasmar les emocions en els retrats. «Necessites temps i cuinar-ho a foc lent, és l'única manera de poder reflectir el patiment. Amb cadascuna de les víctimes hem forjat una relació d'amistat» explica. «Algunes fotografíes s'han fet hores abans d'agafar l'avió de tornada, perquè fins a aquell moment la persona no havia volgut».
Casanovas ha repartit les imatges, seleccionades per la mostra, al voltant del claustre de La Mercè amb textos sobre les vivències de cada personatge: «Són fotografies molt vivencials». Al centre, hi pengen llençols blancs per recrear la pràctica que es feia al país durant la guerra, per poder sortir al carrer i evitar ser vist pels franctiradors. En sis d'aquests llençols hi ha impresa la imatge dels testimonis.
La idea d'aquest projecte va sorgir del director de teatre Joan Arqué, que volia recopilar testimonis reals per crear una obra. Turiera, que a la dècada dels noranta treballava a Catalunya Ràdio, va seguir aleshores «la guerra de molt a prop». Gràcies a això, va poder recuperar contactes i anar estirant el fil per trobar els testimonis i preparar les entrevistes.
La instal·lació fotogràfica es podrà veure a Girona fins al 13 de novembre. Després es traslladarà a Sabadell i, durant tot el mes de desembre, a La Model de Barcelona. L'estrena del documental estava prevista al Cine Albeniz per l'11 de novembre, també dins del marc del Temporada Alta. Malauradament, s'ha hagut d'anul·lar per les noves mesures però es podrà veure al programa Sense Ficció de TV3 el 24 de novembre. L'estrena de l'obra teatral està prevista pel 27 de novembre al teatre de Salt. Del 14 de gener al 9 de febrer es representarà al TNC.
