L'escriptor Francesc Serés ha guanyat el II Premi Proa de Novel·la amb La casa de foc, un llibre que té com a protagonistes els ciutadans de la vall del Ser, a la Garrotxa. Un professor desubicat arriba a la vall i intenta entendre l'espai i les persones que hi viuen, que «són les que agafen protagonisme». «No és en cap moment una novel·la que vulgui explicar fins al darrer racó de la zona, sinó que narra com viu aquella gent i les seves vivències», va explicar ahir Serés en roda de premsa. La dotació del Premi Proa de Novel·la, organitzat per Edicions 62, és de 40.000 euros i el llibre es posarà a la venda el pròxim 11 de novembre.

L'inici de La casa de foc se situa l'any 2014 amb l'enterrament d'en Jordi de Can Sol, l'home al voltant del qual giren les vides de molts personatges del Sallent, un llogarret de la Garrotxa. Set anys abans, un home jove acabat de separar-se s'ha traslladat a Can Mau, una masia del Sallent. El nouvingut fa de professor d'una aula d'acollida a Olot i en Jordi de Can Sol li demana que faci classes a la seva neta de tretze anys, la Mar, que té problemes a l'escola. Ell acaba acceptant la proposta d'en Jordi, un home reservat que té una gran influència sobre la gent de la vall. En Jordi té el do de trobar aigua i treballa de saurí per a empreses constructores. La Mar sembla haver heretat algun dels dons de l'avi. A poc a poc, es va teixint una peculiar complicitat entre el narrador i tots els de Can Sol, el Jordi, la filla Carmina i la neta Mar. Va destapant la història del lloc, de les cases i de gent que no és el que sembla.

Francesc Serés va reconèixer ahir que a la novel·la hi ha una part biogràfica seva perquè quan escriu necessita que hi hagi «un espai de proximitat» i pel temps que va passar en la zona que apareix al llibre. «La relació amb el lloc és gairebé personalíssima», va destacar. El personatge principal, va apuntar l'autor, té moltes coses properes a ell, però els protagonistes reals són els que viuen allà.

L'entorn és una de les claus de la novel·la. Serés va indicar que és una zona particular que queda entre Banyoles i Olot i hi ha moltes muntanyes, camins i valls, «muntanyes que separen gent però també l'uneixen». L'autor ha intentat «entendre una part del passat» de la zona, «fer-ne un mite i una novel·la i fixar-lo per compartir i perquè duri en el temps». Aquest «és un lloc amb una vida prèvia» que el protagonista «intentarà comprendre i desenvolupar a través de fets gairebé al·legòrics».

Serés va admetre que la novel·la es venia gestant des de feia temps i la seva darrera obra publicada és del 2014. Han passat sis anys i «han passat tantes coses que unes se solapen sobre les altres i mentrestant». Va assegurar que aquest període d'escriptura de la novel·la ha estat «un petit espai de llibertat enmig de tants canvis socials, polítics i sanitàries. Ha estat una forma de mantenir sempre un pols proper a la literatura, tot i que no s'hagués publicat».

Molt vinculat a la Garrotxa

Nascut el 1972 a Saidí (Baix Cinca), Francesc Serés es troba establert des de fa uns anys a la Garrotxa. Des del 2016 és el director de la Residència Faber, d'Olot, i des del 2018, director de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull. La seva obra literària, guardonada (premi Nacional de Literatura, premi Ciutat de Barcelona) i traduïda a diferents llengües, inclou títols com La força de la gravetat (2006), Contes russos (2009) o La pell de la frontera (2014). És col·laborador de diferents mitjans de premsa escrita.

El Premi Proa de novel·la inèdita en llengua catalana va néixer tot just fa un any amb el propòsit d'impulsar l'excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca editorial de Proa al llarg de les dècades. En aquesta segona edició, han estat 41 les obres presentades. El jurat ha estat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch. El primer any, l'obra guanyadora va ser La teva ombra, de Jordi Nopca.