Vam parlar d'aquests temps estranys, d'on som i a què ens dediquem, què llegim i veiem, de la dansa butoh del Japó i de costura, una de les aficions de la meva cita a cegues. La trobada, com tot ara mateix, va ser virtual, a través de la plataforma Jitsi i amb dues celestines ben estranyes: l'actor i director Francesc Cuéllar, que s'ha inventat La first casi blind date, i el festival Temporada Alta, que ho fa possible.
La proposta, inclosa dins la programació A Distància del certamen (l'única que, de moment per quinze dies, ha sobreviscut a les noves mesures contra la Covid-19), és ben senzilla: comprar una entrada per a una cita amb un home o una dona i compartir 30 minuts en línia amb un actor o actriu, sense coneixements previs ni regles preestablertes.
Com en les cites de veritat, tan important hi resulta el que diem de nosaltres mateixos com el que preferim callar, com ens exposem i com ens compren, si ho fan, al final de la trobada.
De la meva cita amb l'Hodei -que en basc vol dir núvol, perquè també en vam parlar, d'això- no en vaig treure cap conclusió clara sobre si havia assistit a un espectacle unipersonal, o si tan intèrpret havia estat ell com ho havia estat jo, a l'hora de posar-nos a l'aparador.
Del que sí que em va convèncer és que si, com diu el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, la virtualitat ha de servir més per experimentar que per mostrar muntatges enregistrats com a succedani del que es tasta a la platea, el seu laboratori fa un xup-xup que flaira interessant.
