L'escriptor i jurista Josep Maria Loperena ha presentat una querella contra Pilar Rahola per apropiar-se de part de l'argument d'una novel·la escrita per ell a l'hora de construir la història del llibre L'espia del Ritz. Loperena assegura que Rahola ha utilitzat una invenció de la seva novel·la L'espia del violí, publicada poc abans. La novel·la de Loperena, escrita ja fa anys, va ser descartada per Columna, l'editorial que aquest any ha publicat l'obra de Rahola.
El protagonista de la ficció de Loperena és un personatge real, el músic francès Bernard Hilda, que es va instal·lar a Barcelona fugint dels nazis gràcies a l'ajuda de la resistència francesa. No obstant això, Loperena assegura que ell va decidir convertir-lo en espia dels aliats. Es tracta d'una «invenció literària», assegura el text de la querella.
El mateix personatge apareix en la trama de la novel·la de Rahola. «La senyora Rahola afirma que Bernard Hilda, un dels pesonatges de la seva obra, era un espia rus, que desenvolupava las seva activitat d'agent secret pels aliats a la 'parrilla del Ritz', una sala de festes de Barcelona, en la qual actuava tocant el violí al capdavant de la seva orquestra. Aquesta versió, històricament, mai va ser certa. Es tractava d'una ficció o creació literària continguda en el llibre de Loperena. Només era una anècdota de la seva invenció», assegura la querella.
La querella també de Loperena es dirigeix contra l'editorial Columna i contra el periodista i escriptor Jordi Finestres. L'any 2003, Finestes va publicar un article a la revista Sapiens titulat «Bernard Hilda, l'espía violinista del Ritz», i que, segons Loperena, és «una còpia literal dels textos» que ell havia entregat a l'editorial Columna i que «Pilar Rahola reprodueix en la seva novel·la».
Loperena, recorda, va escriure L'espia del violí l'any 2001 per encàrrec de Miquel Alzueta, aleshores director de Columna. Era la tercera part d'una triologia, juntament amb La casa del fanalet vermell i Ulls de falcó, totes elles ambientades en la Barcelona de la postguerra espanyola. Les dues primeres es van publicar, però l'última va acabar essent descartada. És per això, que Loperena la va acabar inscribint al Registre de Propietat Intel·lectual. Posteriorment, l'editorial Efadós es va interessar pel text i el va publicar.
Loperena, que és col·laborador d'opinió a Diari de Girona, creu que Finestres va tenir accés al text original degut a la seva relació amb l'editorial Columna, on ha publicat diverses obres, a més de ser amic de molts dels seus alts càrrecs.
La querella assegura que l'obra de Rahola «no és un plagi, perquè són arguments diferents, però sí una prestació i una transformació d'una obra artística». «En un principi, el querellant va pensar que la condició d'espia i la coincidència de l'argument de les dues novel·les podria ser motivada per una estranya casualitat, però el fet que l'editorial del nou llibre de Rahola fos Columna, la mateixa editorial que des del 2001 tenia, primer la sinopsi, i més tard l'original, el va fer canviar d'opinió».
Segons la querella, els fets són constitutius d'un delicte relatiu a la propietat intel·lectual dels quals es deriva una responsabilitat civil que ha d'acabar amb una indemnització a Loperena per danys i perjudicis. Els seus advocats reclamen al jutge mesures cautelars sobre els querellats, entre elles una fiança «a fi d'evitar la seva detenció i tentrada en presó provisional».
El juliol passat, Pilar Rahola, en declaracions a RAC1, va assegurar que havia presentat, juntament amb Jordi Finestres, una querella per difamació i calúmnies contra Loperena.
