09 de novembre de 2020
09.11.2020
Diari de Girona

Mor l'artista Domènec Fita als 93 anys

Va conrear l'escultura, la pintura, el dibuix i la ceràmica i va combinar la seva extensa producció artística amb la docència

09.11.2020 | 16:08
Domènec Fita

L'artista Domènec Fita i Molat va morir ahir a 93 anys a l'hospital Josep Trueta de Girona, segons va confirmar la fundació que porta el seu nom. Fita, nascut l'agost de 1927, és autor d'una enorme quantitat d'obres d'estils i disciplines molt diverses repartides arreu del país. Escultor, pintor, dibuixant i ceramista, va representar de totes les maneres possibles el rostre, el paisatge, la ciutat de Girona, motius religiosos o el nu.

La seva producció artística s'ha materialitzat en més d'un centenar d'exposicions individuals, prop de 400 participacions en mostres col·lectives i gairebé 400 obres per encàrrec. La seva extensa obra es pot veure, per exemple, al monestir de Montserrat, el temple de la Sagrada Família de Barcelona o la Catedral de Girona, on es conserva l'escultura d' El Crist Jacent i les dedicades a sant Joan i sant Narcís, a la façana. També són obra seva la columna a la història de Girona a Pedret, o el monòlit dels Manaies o els vitralls a la parròquia del Mercadal, a la de Sant Feliu de Guíxols o a la Clínia Salus Infirmorum de Banyoles.

Amb l'escultura «El Crist Jacent», que va sortir de la Catedral el 2017 per a una mostra a la Casa de Cultura · Aniol Resclosa

Format en escoles de belles arts de Girona, Olot i Barcelona entre 1939 i el 51, de la seva tasca creativa ell mateix en realçava l'interès per crear un «art integrat», una obra pensada i construïda partint de l'espai i el lloc determinat que havia d'ocupar, tenint en compte condicionants com el punt de vista, l'entorn, el material o els referents històrics.

Fita era membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des de 1983, el 1991 va ser reconegut amb la Medalla d'Or de la Diputació de Girona i, el 2006, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

A més, va combinar sempre la seva producció artística, que va mantenir viva fins al darrer moment, amb una clara vocació pedagògica i educativa. Va ser professor d'arts plàstiques a l'institut del Bell-lloc del Pla de Girona entre 1965 i el 1969 i professor d'Història i teoria de l'Art a l'Estudi General de Girona (1969-1976). Justament la seva darrera exposició, oberta abans del confinament i titulada Entropia a l'acadèmia 1979-1998, exhibia els dibuixos de demostració didàctica que creava per als alumnes de l'Estudi d'Art, el seu propi centre docent.

Al taller, mostrant part del paviment que va crear per a la Sagrada Família · Aniol Resclosa

Per recollir, potenciar i difondre aquest treball ingent va néixer l'any 2000 la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de l'artista dividides en apartats com l'art religiós, l'autoretrat, els vitralls, els cartells o l'art abstracte, i de la qual era president honorífic.

Des de la Fundació Fita remarquen que l'entitat, després de la mort del creador, «es reafirma encara més en la voluntat de reivindicar i divulgar el llegat artístic del pintor gironí».

L'última producció de la Fundació, presentada tot just fa tres setmanes, és el documental Domènec Fita/Catedral de Girona Endinsar-se dins l'obra, confondre's-hi, que recupera tota l'experimentació i investigació de Fita a l'entorn de la Catedral de Girona.

I és que la religió sempre ha tingut un pes clau en la seva obra. Ell mateix destacava en una entrevista a Diari de Girona l'any 1998 que la religió l'havia «ajudat molt per entendre aspectes artístics», així com l'art li havia servit també per entendre la religió.

L'artista amb una alumna de l'Escola d'Art · Fundació Fita

En una altra entrevista, publicada el 2009, definia la seva manera d'entendre l'art com una forma de «donar estimació». «Una de les coses més importants que té l'ésser humà és que pot ser generós i donar. Tot el que pugui sortir de mi, si els altres ho volen rebre... Això és el que et dona més plaer i et fa prendre consciència que serveixes per a alguna cosa», explicava, assenyalant que en les seves diferents etapes artístiques sempre s'havia guiat per la llibertat i la responsabilitat.

Entre les moltes reaccions a la seva mort ahir, hi havia, per exemple, les paraules de condol de l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal, els batlles de Girona i Salt, el president de la Diputació de Girona o l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui Fita va dedicar el 2018 un quadre després que la justícia alemanya el deixés en llibertat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona