«És la primera vegada que fem teatre per a nens, però a casa n'hem fet molt!», bromeja Pau Palacios, d'Agrupación Señor Serrano. El prestigiós col·lectiu escènic debuta demà en el teatre per a nens amb l'espectacle Projecte Olympus. Volum 1: Prometeu, que s'estrena en línia al festival Temporada Alta, en l'apartat A Distància. La proposta, que té previst una estrena en viu a la sala Becket al desembre, vol acostar els mites clàssics als més petits a partir de figures de Lego, miniatures, càmeres i recursos multimèdia.

Durant el confinament de la primavera, els integrants de la companyia explicaven cada setmana un mite als seus fills i als dels seus amics a partir de plataformes com Zoom, una tècnica que ara han perfeccionat i sofisticat per a aquest espectacle virtual, el primer d'una sèrie que dedicaran a diferents personatges de la mitologia grega, connectant-los amb l'actualitat.

Palacios remarca que «en els moments de crisi és quan tornem als mites, perquè són l'explicació fundacional de la cultura, i la mitologia clàssica ho és de la nostra». «Cada època ha fet la seva interpretació dels mites, perquè ajuden a presentar conceptes i dilemes d'una forma molt essencial, i això permet entendre el món contemporani», diu.

En el cas del primer espectacle, se centra en el mite de Prometeu, el tità amic dels éssers humans castigat per Zeus per haver-los lliurat el foc i, en conseqüència, haver-los alliberat de la seva condició animal. A l'espectacle entrellacen, però, el mite original d'Èsquil amb dues històries més: la reinterpretació moderna que Mary Shelley en va fer a Frankenstein i la història de Julian Assange i Wikileaks.

«El doctor Frankenstein va infringir les lleis dels homes per crear vida a partir d'un cos mort, i en el cas d'Assange, se salta també les normes per una idea del bé, per donar la informació a la societat», explica l'integrant d'Agrupación Señor Serrano.

«Els mites no jutgen i nosaltres tampoc volem entrar a valorar què està bé, el que proposem són moltes preguntes i pràcticament cap resposta perquè els nens comencin a entrar en el món de les preguntes incòmodes, en l'esperit crític», assenyala sobre la proposta, pensada per a infants d'entre cinc i onze anys.

Palacios insisteix que no es tracta d'un espectacle familiar, sinó ideat exclusivament per a nens. «No està pensat per veure en família, sinó perquè les criatures en gaudeixin amb autonomia», diu, perquè «com a pares que portem a fills als espectacles, veiem que hi ha la tendència que els adults facin de filtre, que siguin intèrprets del que veuen els nens. Volem que estableixin un contacte directe amb els continguts».

La companyia, que està habituada a treballar a distància perquè els seus components viuen en països diferents, s'acosta ara a la seva primera experiència de teatre virtual. «No ens enganyem, la presentació en línia és un succedani, perquè res substitueix a la comunitat, el bategar junts al teatre, però les circumstàncies ens ho imposen i segurament alguna cosa d'aquestes quedarà», declara, i afegeix que «el que no es pot fer és deixar que el teatre no existeixi perquè les sales estan tancades».

És per això que han buscat mantenir al màxim l'experiència teatral, amb un espectacle fet en viu -excepte alguns elements enregistrats- amb un performer que fa de narrador i està en contacte permanent amb el petit grup d'espectadors de cada sessió: «han de sentir que es fa per a ells i amb ells, tot es va construint amb les seves opinions».

Després d'aquesta primera experiència -que a Temporada Alta es podrà veure en cinc sessions de Zoom-, ja en preparen d'altres. Possiblement, explica Palacios, el proper muntatge tindrà Persèfone o Medusa com a protagonistes.