Antígona no viu a Tebes, sinó a Molenbeek, el barri de Brussel·les que Donald Trump va definir com «el forat de l'infern a Europa», i el germà que intenta enterrar és un terrorista suïcida de l'Isis. I Tiresies, el profeta cec, manté la seva identitat canviant d'home a dona en un muntatge que reclama que ens mirem menys a nosaltres mateixos i més a allò que busca el bé comú.
Dos clàssics portats a l'actualitat que conviuen en un doblet de monòlegs en el que havia de ser un dels grans espectacles de la programació internacional de Temporada Alta: Antigone in Molenbeek + Tiresias, l'última proposta del prestigiós creador belga Guy Cassiers, un habitual del festival. Les restriccions de mobilitat del seu país van impedir que es pogués estrenar a l'Estat amb una funció al Teatre Municipal de Girona a l'octubre i ara arriba en línia a l'apartat virtual del festival, A Distància.
Cassiers planteja un programa doble que reescriu dos mites clàssics amb un llenguatge contemporani i en un context urbà: «són dues històries completament diferents, connectades per la forma, l'ús de la música i sobretot, dues dones fortes que estan aïllades; són outsiders, no per gust, sinó perquè la gent les ha col·locat allà per la seva manera de pensar, i tenen una força enorme, que si la gent les escoltés, ajudarien molt la societat».
«És important seguir explicant aquestes històries. Forçats per la pandèmia vivim cada cop més aïllats de la societat, el contacte personal s'ha perdut, però els dos personatges intenten buscar solucions per veure com ens podem ajudar els uns als altres», explica sobre els dos textos, obra d'Stefan Hertmans i Kae Tempest.
«Això és la base del que un creador ha d'intentar sempre, l'art ha de construir ponts, connectar diferents punts de vista. I això és el que intenten els dos personatges i, tot i que fallen, ens mostren un camí que pot ajudar molt el públic, estimular-lo a prendre responsabilitats i fer de la societat una cosa una mica més oberta, a escoltar aquells que no són al centre», explica Cassiers.
Així, el muntatge proposa mirar «a través dels ulls de les protagonistes una societat que cada cop és més tancada». «Estan soles per com reaccionen i com posen en relació les seves idees amb l'exterior, per com miren les seves identitats dins la societat», explica.
«Amb recursos tecnològics sobre l'escenari, la música i la forma com les dues actrius construeixen imatges, entres en un món imaginari. No vull que t'expliquin una història, vull que entris en un univers i miris des de la seva perspectiva», continua.
Fidelitat al festival
Des del 2010, Cassiers ha vingut a Girona en set ocasions. La vuitena s'ha cancel·lat per la crisi sanitària, però confia que «la nostra relació amb el festival és tan profunda que la connexió no es perdrà».
«M'agradaria haver mostrat l'espectacle al públic català, perquè hi ha molts temes d'aquests que l'interpel·len directament: la relació de les emocions i les lleis, les responsabilitats que tenim com a individus...», lamenta Cassiers, que presenta la peça en un enregistrament que es podrà veure fins el 26 de novembre al web del festival i que es va gravar el penúltim dia de les tres úniques setmanes que l'obra s'ha pogut representar en directe, a Anvers.
«La creació és una cosa física, feta per ser experimentada en directe; jo treballo amb moltes càmeres i material visual i potser sona contradictori, però se'm fa difícil mostrar els meus espectacles per a un espectador a distància. Tot i això, és un bon enregistrament i estic agraït que el públic el pugui veure, perquè la virtualitat és l'única manera de fer les coses ara per mantenir el contacte amb la gent», resumeix.
