19 de novembre de 2020
19.11.2020
Diari de Girona

El «Gloria» fa aflorar un vaixell del segle I abans de Crist a les Formigues

Els arqueòlegs estudien si és la nau més antiga de comerç de vi a Catalunya El temporal deixa al descobert una dotzena de jaciments submarins, entre ells restes d'una embarcació enfonsada el 1883 a Begur

19.11.2020 | 00:03
El «Gloria» fa aflorar un vaixell del segle I abans de Crist a les Formigues
El «Gloria» fa aflorar un vaixell del segle I abans de Crist a les Formigues

Els arqueòlegs han redescobert les restes d'un vaixell de mitjans del segle I abans de Crist que es va enfonsar a les illes Formigues. El derelicte es va trobar per primer cop el 1958, però feia dècades que estava enterrat sota el mar sense que se'n sabés la ubicació exacta, i gràcies al temporal Gloria, que n'ha fet aflorar part de la fusta, l'ha pogut localitzar el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Els arqueòlegs estudien ara si aquest és el vaixell més antic de comerç de vi construït a Catalunya, anterior als dos descoberts.

El vaixell va ser localitzat al 58 pels submarinistes del Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas. El jaciment es va excavar entre el 1959 i el 1960, i s'hi va fer una altra campanya el 1983, uns treballs que van permetre recuperar una trentena d'àmfores que es guarden als magatzems del Museu Marítim de Barcelona, i part de la fusta.

El derelicte es va batejar com a Formigues I, però feia gairebé quatre dècades que es desconeixia la seva ubicació exacta, perquè la informació que els arqueòlegs d'aleshores van recollir era imprecisa i, en alguns casos, contradictòria.

Aquest 2020, els arqueòlegs del CASC es van fixar com a objectiu intentar tornar a trobar el derelicte, en una campanya feta amb el vaixell Thetis al setembre.

L'arqueòloga del CASC Rut Geli explica que les restes es trobaven a una fondària d'uns 40 metres, i que en part s'han descobert gràcies al temporal Gloria, perquè la llevantada va remoure la sorra del fons i va fer aparèixer un tros de la fusta del casc. A més, durant la campanya, també s'ha localitzat una gerra de ceràmica de la tripulació i una àmfora del tipus Tarraconense 1 –dedicada al transport de vi- que s'ha conservat del tot.

Els sondejos d'aquest 2020 han permès documentar elements de fusta del vaixell (com ara un fragment de tauló del casc, que conserva el sistema d'unió de llengüetes, mosses i clavilles), en una campanya que ha obert «noves perspectives de futur» per continuar excavant més a fons el derelicte.

Primer, perquè se n'ha trobat part de la fusta conservada. Segon, perquè s'ha localitzat una àmfora preservada del tot i n'hi podria haver més. I tercer, perquè la nau, que data de mitjans del segle I aC, seria «el primer exponent d'un vaixell de comerç de vi produït a Catalunya».

«La seva arquitectura naval té un gran interès científic», subratlla l'arqueòloga del CASC.

Fins ara, els vaixells més antics construïts amb tècniques autòctones s'han localitzat a la zona del cap de Creus, però l'àmfora trobada a les Formigues és anterior a la que transportaven aquests, que daten de la segona meitat i finals del segle I aC.

«Se'ns obre un projecte d'estudi a llarg termini per confirmar-ho», avança Geli sobre un treball en què el Thetis tornarà a fondejar a la Costa Brava i es reestudiaran les àmfores que es guarden al museu de Barcelona.

De fet, les Formigues s'han revelat prolífiques per a l'arqueologia submarina. I és que el 2016 aquí també s'hi va localitzar un altre derelicte, el Formigues II, un vaixell romà de finals del segle I aC, que transportava més de 200 àmfores amb salaons i salsa de peix.

Més jaciments

La llevantada ha permès inventariar una dotzena de jaciments submarins al litoral català. A la Costa Brava, Geli destaca que s'han descobert l'àncora i part de les calderes de vapor del vaixell Georgia, que es va enfonsar el 1883 davant la costa de Begur. El CASC ha preservat la troballa traslladant-la a una zona de més fondària, on s'ha enterrat per protegir-la.

A més, a la zona de la platja del Racó de Platja d'Aro han aparegut restes de naufragis de diferents cronologies, mentre que a l'Estartit el temporal ha desenterrat nombrosa munició de principis del segle XIX, que podria ser de la guerra del Francès, de diferents mides i calibres, i que se suposa que es va llançar des d'una bateria de defensa situada a terra ferma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona