Un total de 25 llargmetratges de producció catalana són els candidats a la tretzena edició dels premis Gaudí, segons ha informat l'Acadèmia del Cinema Català. Els 25 films formen part del paquet de 59 produccions que poden endur-se algun dels guardons, sumant-hi les sis pel·lícules europees, els catorze curtmetratges i els deu documentals. Malgrat que la xifra general de pel·lícules inscrites es manté estable, el nombre de llargmetratges de ficció rodats en català ha passat dels catorze de l'any passat -una xifra molt alta respecte edicions anteriors- als sis d'aquest any. Per contra, les produccions catalanes en altres llengües (principalment, en castellà) augmenten, passant de quinze a dinou.

A l'estatueta a millor pel·lícula, destinada exclusivament a cintes rodades en català, hi ha Bronko, del blanenc Isaac Ulam; La dona il·legal, de Ramon Térmens; La vampira de Barcelona, de Lluís Danès; Les dues nits d'ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; L'Ofrena, de Ventura Durall, i Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet.

Si es fa una retrospectiva, amb l'excepció de l'any passat, en què hi van optar catorze cintes rodades en català, hi ha una tendència a la baixa els últims cinc anys. El 2016 van ser dotze les pel·lícules candidates fetes en català, el 2017 la xifra ja va caure fins a les set, el 2018 van ser vuit, el 2019 set i l'any passat, una excepció, catorze, tot i que en la majoria dels casos, la mida i el pressupost de les produccions es va reduir. De fet, només tres de les catorze produccions candidates a millor pel·lícula van aconseguir el pressupost mínim per rodar una ficció, situat en un milió d'euros. La mitjana de les produccions europees està per sobre els tres milions.

Cinc s'havien fet amb menys de 500.000 euros i, algunes, no havien assolit ni el llindar dels 100.000 euros. Si aquestes pel·lícules van arribar a les pantalles és gràcies a les aportacions voluntàries dels actors i de part de l'equip tècnic o a una estructura acadèmica que acompanya un projecte de final de carrera.Candidates d'altres categories

Quant a la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana hi competeixen dinou llargmetratges, entre ells, 'A casa', de Raül Busquets; 'A Stormy Night', de David Moragas; 'Baby', de Juanma Bajo Ulloa; 'Hogar', d'Àlex Pastor i David Pastor; 'La boda de Rosa', d'Icíar Bollaín; 'Sentimental', de Cesc Gay; 'La niñas', de Pilar Palomero, o 'Voces rotas', d'Héctor Fáver.

Les sis pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l'edició d'enguany són 'Dios es mujer y se llama Petrunya', de Teona Strugar Mitevska (República Macedònia del Nord); 'Les vides de Marona', d'Anca Damian (França); 'Little Joe', de Jessica Hausner (Alemanya); 'Longa noite', d'Eloy Enciso (Espanya); 'Sobre lo infinito', de Roy Andersson (Alemanya), i 'Sorry We Missed You', de Ken Loach (Regne Unit).

Entre els catorze curtmetratges seleccionats hi ha 'Candela', de Marc Riba i Anna Solanas; 'Cua de Sirena', d'Alba Barbé Serra; 'Feroz', de Nina Amat; 'Homenatge a Judes', de Manel Raga Raga; 'I dont' think is going to rain', d'Adrià Guxens, o 'Ni oblit ni perdó', de Jordi Boquet Claramunt.Finalment, pel que fa als documentals, alguns dels 10 títols seleccionats són 'Sanmao: la novia del desierto', de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; 'Niños somos todos', de Sergi Cameron '¿Puedes oírme?', de Pedro Ballesteros; 'La Mami', de Laura Herrero Garvin; 'Descubriendo a José Padilla', de Marta Figueras i Susana Guardiola, o 'El caso Loveparade', de Dominik Wessely.