L'any passat va ser pèssim per a la indústria cinematogràfica catalana, que ja venia d'un 2018 desastrós, segons l'Informe anual de la cultura i de les arts 2019, publicat ahir pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i presentat al Parlament.

La producció original en català només va atraure el 0,3% dels espectadors i l'exhibició de pel·lícules en català es va quedar en un ínfim 2,3% de la quota de pantalla. Però aquestes dades no seran res comparades amb la debacle que la covid-19 ha provocat en la cultura.

També ho confirma l'estudi en les conclusions del qual es reclama un nou marc legal, més finançament públic i una coordinació més gran en àmbit estatal, autonòmic i municipal. Per al CoNCA és vital arribar al 2% per a Cultura en els pressupostos «Necessitem un gran acord nacional per a la Cultura que garanteixi estabilitat més enllà de qualsevol relleu en el poder», va destacar Jordi Font, secretari del Plenari del CoNCA.

Les males dades del 2019 es van produir en un any en què els cines de Catalunya van veure augmentar els espectadors un 2,7% i la recaptació en un 2,5%. La producció de llargmetratges catalans va créixer el 5%, fins a 84. El que sí que funciona en el panorama audiovisual made in Catalunya són els videojocs: el 2018 van registrar un 17% més de facturació.

El sector editorial català va incrementar la seva facturació en un 1,7% respecte del 2018 i confirma el creixement lleuger i sostingut que s'apreciava des del 2015.

En la música, les dades fan referència al 2018, quan el nombre de concerts va créixer l'1,4%, els espectadors un 1% i la recaptació, un 1,3%. No obstant, la tendència des del 2014 és de retrocés: en comparació amb aquell any hi va haver un 9% menys de concerts i un 5,3% menys d'assistents, mentre que la recaptació es va mantenir igual. El volum de facturació de la indústria discogràfica va créixer un 16,3% i va continuar la caiguda dels suports físics (31,6% menys) i la pujada del mercat digital (50% més).

En les arts escèniques, també amb dades del 2018, es va produir un increment del 6,2% del nombre d'assistents als teatres, si bé la recaptació va caure l'1,1%.

I els museus van rebre l'any passat 26,2 milions de visitants, un 1,8% més que el 2018.

El 2018 el consum cultural va representar 5.315 milions d'euros, xifra similar a l'any anterior però lluny dels més de 7.000 euros habituals abans de la crisi.

L'informe deixa constància dels estralls provocats per la covid-19 i avança algunes xifres. Les empreses culturals van passar de facturar 45 milions d'euros al principi d'any a només 8 milions al mes d'abril.

A finals de juliol s'havia recuperat lentament, arribant als 25,4 milions, lluny de la mitjana. Al juliol les empreses culturals amb un erto van arribar a 5.888, afectant 52.997 empleats.