Temporada Alta dona veu a les dones violades durant la guerra dels Balcans

"I ella, a qui estàvem gravant al bosc que rodeja casa seva, ens va dir: "Tinc la sensació que encara hi ha algú a dins". La Nevenka és una de les dones amb qui hem parlat. És croata i va ser violada per un militar serbi". L'episodi, que narra la dramaturga Anna Maria Ricart, dona títol a l'obra que l'associació multidisciplinar Cultura i Conflicte estrena aquest cap de setmana al Teatre de Salt (Gironès).

'Encara hi ha algú al bosc' porta a escena, amb l'objectiu de trencar el seu silenci, el testimoni d'aquelles dones que van patir violacions durant la guerra dels Balcans. L'equip de Cultura i Conflicte les va entrevistar durant un dels set viatges que van fer a Bòsnia i Hercegovina.

L'objectiu inicial, el punt de partida del projecte, era palpar sobre terreny la novel·la 'Como si yo no estuviera', on l'escriptora Slavenka Drakulic narra les atrocitats que van viure nombroses dones durant la guerra. Però un cop l'equip va conèixer de primera mà les víctimes, i també les seves històries, elles van passar-ne a ser les protagonistes.

'Encara hi ha algú al bosc' explica, des de la perspectiva de l'ara, tot allò que va viure la Nevenka. Però també la Milica, una dona sèrbia violada per militars croates. O la Meliha, una musulmana que encarna les víctimes del 90% de les violacions -la majoria, van ser d'aquesta religió- que es van cometre durant la guerra dels Balcans.

"Totes elles ens expliquen les seves històries, com també van fer-ho amb nosaltres; amb la seva personalitat i fins i tot, les seves contradiccions", explica la dramaturga. L'obra tracta la por, el silenci i l'estigma que pateixen aquestes dones, però també la recerca de justícia -amb les denúncies als tribunals per les violacions- i el reconeixement de la seva dignitat. I com subratlla Ricart, demostra com "les violacions van ser, i continuen essent, una arma de guerra contra les dones i una manera de destruir el poble".

"L'omissió d'Europa"

'Encara hi ha algú al bosc' se centra en les històries de les dones, però també transita per les dels seus fills i -també- les dels soldats. Damunt l'escenari, però, els actors i les actrius interpreten un doble rol; no només el dels personatges, sinó també els d'ells mateixos. Perquè un altre dels objectius de l'espectacle, com explica el director Joan Arqué, és també el d'interpel·lar el públic sobre aquell 1992.

"Ens interessava establir una dualitat, perquè mentre al cor d'Europa es vivia un conflicte sagnant, nosaltres ens crèiem el melic del món amb les Olimpíades de Barcelona", diu Arqué. I aquesta dicotomia, la d'un continent que va ser "responsable de la massacre per omissió" al costat dels testimonis directes del conflicte, també puja a l'escenari, amb l'objectiu de fer palès que, per a aquestes dones, la guerra encara dura.

Teatre, documental i fotografia

'Encara hi ha algú' al bosc és part d'un projecte que uneix teatre, documental i fotografia. D'aquest tríptic, ideat per Cultura i Conflicte, també en formen part un documental (que s'estrena avui al Truffaut) i una instal·lació fotogràfica (que s'ha pogut veure durant la primera quinzena de novembre a La Mercè).

Arqué explica que tot i que "cada pota del projecte" té la seva entitat, totes tres permeten fer-se una mirada "calidoscòpica i polièdrica" d'allò que ha suposat la guerra dels Balcans per a aquestes dones i els fills i filles nascuts de les violacions que van patir.

'Encara hi ha algú al bosc' s'estrena aquest divendres al Teatre de Salt. Ho fa, però, enmig de les restriccions per la pandèmia (perquè la representació es veurà afectada pel confinament municipal). Després, entre el 14 de gener i el 7 de febrer, farà estada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Cultura i Conflicte també portarà a la Model la instal·lació fotogràfica que s'ha pogut veure a Girona (entre el 4 de desembre i el 17 de gener) i el documental s'emetrà per TV3.