Psicosis de las 4.48
Autor: Sarah Kane. Intèrpret: Anna Alarcón. Temporada Alta A Distància.
Anna Alarcón és aquella actriu magnífica que tothom recorda pel monòleg de la Sarah Kane, Psicosis de las 4.48», deia fa unes setmanes (sembla que fa mesos, abans del darrer tancament dels teatres!) el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, per presentar un nou espectacle de l'intèrpret. I no, jo no vaig veure aquell muntatge del 2015, però puc dir convençuda que hi devia estar fantàstica, perquè anys després, des de casa i a través d'una eina tan freda com una plataforma de videoconferències, encara ho està.
La branca virtual del festival ha rescatat aquell monòleg autobiogràfic de l'autora britànica a l'Espai Zoom, un format que acosta -des de la llunyania- intèrprets i textos d'aquells que es graven a foc. Alarcón, que ha hagut de fer dos passis de l'espectacle per l'alta demanda, hi recupera l'últim que la dramaturga va deixar escrit abans de suïcidar-se.
El dolor, la sensació de veure el pitjor de tu mateix cada cop que et mires al mirall i la lucidesa, malgrat tot, no deuen sonar igual que amb l'escalfor del teatre, però quin luxe aquest primer pla, amb la mirada de l'Alarcón perforant-te amb tota l'angoixa i la buidor de Sarah Kane.
