01 de desembre de 2020
01.12.2020
Diari de Girona

Edicions de 1984 rescata els relats de l'escriptor gironí Eduard Girbal

L'editorial publica a «La reencarnació de la Matèria» les narracions que l'autor de la tetralogia rural «L'agre de la terra» va presentar als Jocs Florals de Barcelona els anys 20 i 30

30.11.2020 | 23:44
Eduard Girbal Jaume

«La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera es portada amb la punta de l'espasa amb una minuciositat perfecta», deia Josep Pla de l'escriptor Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 - Barcelona, 1947). D'aquest autor, a qui el palafrugellenc considerava «una fita de la literatura», el segell Edicions de 1984 en publica ara un conjunt de narracions a La reencarnació de la Matèria i altres relats.

Després de reeditar la saga novel·lística L'agre de la terra, l'editorial recupera tots els relats que es coneixen fins ara de Girbal, escrits entre 1920 i 1933 i que retraten les diferents realitats dels primers anys del segle XX. El lector hi trobarà la Barcelona que salta del segle XIX al XX, amb els seus nuclis espiritistes i tramvies de sang (de tracció animal) i la de la segona dècada del XX, amb les protestes obreres. Als relats, Girbal, però, també torna a la ruralia, amb uns contes que situa en un entorn similar al de les seves novel·les.

Bruixes, treballadores que s'obren pas en un entorn difícil, obrers immigrants, fills de casa bona i fins i tot Francesc Cambó -amb qui Girbal va compartir institut a Girona entre 1895 i 96- es passegen en aquests relats que l'escriptor va presentar als Jocs Florals de Barcelona, els anys 20 i 30 del segle passat.

Només n'hi va haver un, el que dona nom al recopilatori, que no va optar al concurs, i alguns van tenir sort, com «.......» (1920) -sí, el títol és així-, Lilium inter Spinas (1923) i De com la Genisa Saborella se va tornar bruixa (1933). D'altres no, com Història de la Meca (1933) i Els rellotges de mossèn Serraclara, que va presentar al concurs sis anys seguits sense èxit.

Com recorda a l'epíleg la filòloga Agnès Prats, que s'ha encarregat de l'edició, ell mateix explicava en una carta a Víctor Català que ni el rebuig ni els premis li feien «ni fred ni calor», però que concorria als Jocs Florals perquè era la manera de publicar-los amb la seva ortografia, no la de Pompeu Fabra, ja que sempre va escriure en català prefabrià.

Relegat durant quasi un segle

Novel·lista, poeta, comediògraf i assagista, el fill de l'historiador Enric Claudi Girbal va marxar a viure fora de Catalunya en quedar orfe a 15 anys, per això va començar a escriure a la premsa valenciana. De Girona, però, en deixa que era on el país i la llengua comença a ser el que és.

Ja a Catalunya, va col·laborar en publicacions com La Renaixença, Calendari Català, La Il·lustració Catalana i Cu-cut!, de la qual acabaria sent director, i també va formar part de la redacció de La Veu de Catalunya.

Es va dedicar a la poesia abans que a la prosa, però va destacar especialment la seva obra narrativa, planificada en la tetralogia L'agre de la terra, ambientada al poble imaginari d'Oratjol de la Serra, inspirat en Salo, a la Catalunya Central. Estava formada per Oratjol de la Serra. Proses silvestres, L'estrella amb cua, La tragèdia de cal Pere Llarg i La cuaranya, que no va arribar a publicar-se.

Les novel·les retraten la vida i els costums del món rural, amb una llengua viva i col·loquial i un tractament irònic i desmitificador que van fer que fos marginat pels noucentistes, fins que Pla el va reivindicar com un gran autor.

Poc es va saber de la seva obra durant prop d'un segle fins que el poeta Enric Casasses va recuperar les seves novel·les, que va començar a publicar Edicions de 1984 començant per L'estrella amb cua l'any 2005 gairebé un segle més tard de la seva primera impressió el 1919.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona