Què hi feia una funda de pistola amagada en una paret seca? Què hi podia haver escrit en un document enrotllat a l'interior de la funda? Són algunes de les preguntes que es fan Lluís Bassaganya i Christophe Bartre, dos investigadors de la retirada republicana, des que el 6 de juny passat van descobrir-ho a la Menera, al Vallespir. «No és habitual», assegura Bassaganya, que porta trenta anys rastrejant els antics camins de la retirada del Ripollès i la Catalunya del Nord per conèixer millor aquell període.

La funda estava amagada en una paret de pedra seca dels voltants d'una casa en ruïnes situada a 1,5 km de la Menera, a la Catalunya del Nord. «Era habitual que els soldats amaguessin munició i objectes militars a aquestes parets», detalla l'historiador.

I per això van passar el detector de metalls per la zona. «L'aparell va marcar i vam veure que era una funda de cuir de pistola, d'un calibre petit, i que a dins hi havia el paper», recorda. Tot i que el cuir estava en mal estat, encara conservava algun fragment metàl·lic i això va permetre detectar-lo. Si no, admet, hauria passat desapercebut.

Molt a prop, també van aparèixer llaunes de menjar i altres objectes com una làmpada i munició de diferents calibres, però ni rastre de la pistola. I des de llavors que es pregunten què deuria tenir d'especial aquell document per deixar-lo amagat allà.

Restes molt fràgils

Fa uns anys ja van trobar un document en una capsa metàl·lica del 1942 i un document que se'ls va «desfer a les mans» en només obrir-lo. Van entreveure que hi figurava el nom de Josep Luís Facerías, un històric líder dels maquis, però no es va poder conservar. Després d'aquesta experiència, van tenir clar de no tocar el paper de dins la funda i van informar el Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) de la Generalitat per intentar saber-ne més.

Carme Balliu, coordinadora de l'especialitat de conservació i restauració de documents del CRBMC, detalla que està «en molt mal estat» i «no ha pogut sortir complet». Tot i això, ja s'ha pogut netejar amb molta cura i s'ha d'estabilitzar per poder-lo estudiar a fons.

Entre les tècniques utilitzades, hi ha la d'aplicar-li humitat per nebulització per poder-lo desplegar sense que s'esmicoli. I pel que fa a l'estudi, la fotografia tècnica inclou l'aplicació de diferents llums com ara la ultraviolada i la infraroja, entre d'altres. També es farà una anàlisi de fibres.

La Generalitat i l'Ajuntament de Camprodon han assumit el cost dels treballs. Els descobridors ho han donat al consistori perquè passi a formar part del patrimoni municipal.

Bassaganya, que també és el dinamitzador de l'Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon, subratlla que porten trenta anys explorant els antics camins de la retirada i reconstruint aquells dies a partir dels objectes localitzats.

La majoria s'exposen a aquest espai i encara queda molta recerca per fer. «Ens falten els noms i cognoms de les 100.000 persones que van passar per la vall de Camprodon durant la retirada», remarca l'investigador.

I peces com aquest document que s'està restaurant poden aportar més pistes sobre aquests protagonistes que estan en l'anonimat. En un futur, voldrien fer una exposició amb fotografies i els noms de les persones que van creuar la frontera i amb la complicitat dels seus familiars.