«Què passaria si Julieta estigués entre nosaltres? Se suïcidaria o trucaria al 112 i la derivarien al psicòleg?», es pregunta el còmic Marcel Tomàs en el nou espectacle de Cascai Teatre, Un tal Shakespeare, que posa alguns dels grans personatges del bard al servei de l'humor. Després de canviar la data de l'estrena pel tancament dels teatres, el muntatge s'estrenarà dins la programació del festival Temporada Alta el 12 de desembre a la sala La Planeta de Girona, on també es podrà veure l'endemà.
«Tot plegat és una bogeria, una gamberrada amb Shakespeare de fons, i barrejada amb l'actualitat», explica Tomàs sobre «un divertimento» creat a quatre mans amb Susana Lloret i en què comparteix escenari amb Toni Escribano.
Un tal Shakespeare juga a fer teatre dins el teatre i arrenca amb un actor de repartiment que espera, ja davant del públic, els grans intèrprets de l'espectacle, que venen de Barcelona, però no arriben perquè queden confinats.
«Per fer alguna cosa, arrenca amb Enric V, però tot surt malament. Juguem amb el conflicte i les bases del pallasso, l'humor i l'equivocació», explica el comediant sobre un espectacle que barreja la música, l'actualitat, el mim, el gest i fins i tot, les figures de Playmobil.
«L'objectiu és agafar un univers que té molt de pes, perquè retrata molt bé els grans temes de la vida amb els que tothom se sent identificat, i entrar i sortir d'aquest món a partir dels bufons i dels clowns que juguen amb això», continua.
Personatges com Otel·lo o Hamlet passen pel sedàs del clown i s'acosten també a l'actualitat, però sempre «partint dels bufons, dels comediants secundaris que solen tenir el seu minut de glòria i que aquí han de fer el protagonista», explica l'actor, que va aprofitar el confinament per a la creació de l'espectacle.
La pandèmia, però, també ha afectat molts dels compromisos de Cascai Teatre, especialment els relacionats amb l'espectacle Noucents. Estrenat l'any passat enmig de les protestes per la sentència dels presos independentistes, aquest ambiciós projecte que adapta un text d'Alessandro Baricco i inclou la participació d'una banda a l'escenari tenia «una gira boníssima que ha quedat gairebé a zero», amb dates que s'han hagut de reubicar en alguns casos més d'una vegada.
Tot i estar «en una situació que desgasta, perquè tenim la sensació d'entrenar per un partit que no es juga mai», confia que ara sigui el torn dels comediants per ajudar a distreure un públic que ara es veu i sent diferent des de l'escenari: «la rialla queda amagada per la mascareta i el so de la riallada s'intueix, però no sents l'explosió». «L'humor s'alimenta del riure i hi ha bolos, amb centenars de persones en una plaça, que són orgàsmics i això costarà de recuperar», resumeix.
