El Festival Temporada Alta acollirà a la sala La Planeta aquest cap de setmana en una única funció el 5 de desembre 'Sucia', amb la interpretació de Bàrbara Mestanza i Nacho Aldeguer, al voltant de com la societat rep les experiències d'abús sexual. El resultat és un "experiment", ja que Mestanza tenia ganes de parlar sobre l'abús i veure com, teatralment, una víctima es pot transformar en un home.

El Temporada Alta també tindrà al Centre Cultural La Mercè durant el cap de setmana 'Se respira en el jardín como en el bosque', on la companyia El Conde de Torrefiel, ofereix una experiència teatral i "exercici escènic" per a un únic espectador on mirar serà tan important com actuar.

'Sucia' posa el focus no tan sols en l'experiència viscuda per la víctima, sinó també en com rep aquest tipus de situacions la societat. A partir d'una experiència real, Mestanza es pregunta: per què no vaig fer res? Segons ha explicat l'actriu "l'idea que va sorgir va ser que l'agressor fos interpretat per una dona i que la víctima fos interpretada per una dona".

A més, això està basat en una experiència que Mestanza va viure fa cinc anys: "No estàvem agafant històries llunyanes, sinó que ens basàvem en la memòria", ha avisat. Per a ella, quan es viu un moment com aquest el cervell "fa coses extraordinàries", com guardar l'experiència i oblidar-ne parts que de sobte apareixen en fora d'intromissió i de manera "totalment inesperada".

Una cabina transparent

Per a convidar a la reflexió, una de les històries es dona en una cabina transparent, que "permet veure, però no escoltar", i que fa pensar una idea que es dona molt sovint en l'abús: que succeeix alguna cosa al nostre voltant sense poder accedir als detalls, el que acaba donant lloc a una sensació de no control i d'"inseguretat".

Entre aquells que han pogut veure l'espectacle a la fase d'assaig, Mestanza ha dit: "Òbviament per part de les dones es crea un nus a l'estómac perquè és plaent i catàrtic veure un home patint el que tu has patit anteriorment, però alhora l'home està agafant la teva veu", en una proposta que sobretot mira cap a la cerca de l'empatia.

Un "exercici escènic"

Segons ha precisat la fundadora de La Companyia El Conde de Torrefiel, Tanya Beyeler, a la seva proposta el públic hi entra d'un en un, amb una producció que "ha estat un acte d'emergència durant la pandèmia".

Ha descrit la proposta com un "exercici escènic" per al públic, de caire absolutament democràtic, ja que aquest fa d'actor i espectador, "els dos fets fonamentals del fet teatral". Ha detallat que mitjançant unes instruccions que arriben per auriculars, s'entra a un escenari, es fa una coreografia d'accions molt senzilles i hi ha una persona que mira, i després aquell actor fa d'observador de la següent persona, sempre seguint la mateixa història.

Beyeler ha precisat que l'obra és un cicle on es van intercanviant els rols, i que consisteix a veure "en un altre cos" el que un mateix acaba d'interpretar. Ha afegit que "la reflexió al voltant de la peça és el fet teatral i de la ficció", així com que el fet artístic com una voluntat i a una mirada específica, on les peces teatrals potencien la voluntat de ser "artístic".

De fet, la intenció de la peça és arribar a espectadors, "no superespecialitzats", sinó que el públic general s'acosti i pugui mirar l'altra cara del teatre des de la seva pròpia experiència corporal de manera, senzilla, efectiva i directa". Per a ella, no és una proposta de "gran intel·lectualisme", sinó que vol dur el teatre a la seva "mínima i màxima expressió.