De cuinera a prostituta. D'especialista en dret laboral a puta. D'adolescent a Romania a mercaderia a Espanya, després de ser venuda per 300 euros a un proxeneta. I així, multitud d'històries que s'amaguen rere els noms d'Ana María, Lucía o Alexa i les cares de Carmen Machi, Nathalie Poza o Carolina Yuste, esplèndid trio d'actrius dedicat a una causa: fer d'altaveu a allò que hi ha rere la prostitució, les persones. Sota la batuta d'Andrés Lima, que planteja «un cabaret documental», van dur al Teatre Municipal de Girona Prostitución, un d'aquells muntatges que remou a la cadira.

Precedit per xifres que fan basarda -a l'Estat hi ha el triple de prostitutes que dentistes i el negoci mou cada dia uns 5 milions d'euros-, reconstrueix les vides de les dones que l'equip va entrevistar durant mesos en forma d'uns monòlegs que saben ser hilarants, tendres i alhora sòrdids, com el d'Isabella, un trans que busca la complicitat del públic abans de destrossar-lo amb la seva història.

Lima alterna aquests testimonis que lluiten per aconseguir, sense que els facin mal, el màxim de diners possible en el mínim de temps, amb la música en directe i el debat que viu el feminisme entorn de la prostitució, entre l'empoderament femení i la necessitat d'abolir-la del tot; una barreja que surt més bé quan s'acosta a la part humana que al discurs.

Una passarel·la fa de pont entre l'espectador i temes com la violació, la desprotecció, el tràfic de persones, l'estigmatització o la necessitat de saber-se vendre. «En l'ofici de les prostitutes tot es teatre», diu un dels personatges. Xapó, doncs, aquest transvasament del carrer i els bordells a les sales si fa sotragar les platees.