El cineasta Albert Serra porta a Temporada Alta Personalien, la instal·lació «parateatral» inspirada en el món del cruising, que també va abordar al film Liberté, premiada al festival de Cannes. Des de divendres i fins diumenge, el banyolí convida el públic a endinsar-se a través d´una videoinstal·lació feta per encàrrec del Museu Reina Sofía de Madrid en «l´abandonament, la incertesa i l´aletorietat» del sexe anònim a l´aire lliure.

Les golfes de la Factoria Coma Cros de Salt es convertiran en una cambra fosca il·luminada amb dues grans pantalles que reproduiran l´ambient d´un bosc on llibertins del segle XVIII practiquen sexe de forma aleatòria amb altra gent, «un lloc estrany sense rics ni pobres ni guapos ni lletjos». «El bosc porta a la confusió, et permet exhibir-te i amagar-te», explica Serra sobre un escenari que li permet reproduir «la lògica de la nit» fins a convertir-se en un «espai estranyament utòpic i igualitari» perquè consisteix a «abandonar-se al desig dels altres».

Respecte al format, Serra indica que les pantalles projecten imatges interpretades per actors, amics i voluntaris convocats per xarxes socials que generen una experiència «immersiva, basada en l´experimentació i la sensació», «que t´embolcallen i alhora et fan adonar que et perds coses». «És la tensió entre l´exhibicionisme i el voyeurisme», resumeix sobre la videoinstal·lació, que dura uns 45 minuts.

Per la seva banda, la creadora Bárbara Mestanza estrenarà dissabte a la Planeta de Girona, en un únic passi, Sucia, un muntatge en què tracta l´abús sexual a partir de la seva experiència personal.

Protagonitzada per ella mateixa i l´actor Nacho Aldeguer, posa el focus en l´agressió, però també en com rep la societat situacions així invertint els rols. «Que l´agressor l´interpreti una dona i la víctima un home genera ràbia, pena i també catarsi», subratlla Mestanza. La peça, «un experiment viu que va mutant», situa una de les històries en una cabina transparent que «permet veure, però no escoltar», per mostrar que en l´abús sovint ens adonem que passa alguna cosa, però no tenim cap control sobre els detalls, el que genera encara més inseguretat.

La tercera proposta de creació contemporània d´aquest cap de setmana arriba de la mà d´El Conde de Torrefiel. És Se respira en el jardín como en el bosque, «un exercici escènic» per a un únic espectador» que es veurà al Centre Cultural La Mercè. Creat aquest estiu com «un acte d´emergència», fa que cada assistent es posi «a la pell d´un actor», fent una actuació molt senzilla guiada per una gravació i que «després vegi aquestes accions en un altre cos», explica Tanya Beyeler, del col·lectiu escènic.