El Museu del Suro de Palafrugell estrena nova programació i fins al 17 de gener de l’any vinent es pot visitar a les seves sales l’exposició La Captura, procedent de la col·lecció de Jordi Planas i comissariada per Miquel-Àngel Codes i que tracta sobre el fenomen pictòric que es va viure amb el paisatge d’Olot (1895 - 1995), la repercussió del qual arribà a tot el país. Segons expliquen des del Museu, Joaquim Vayreda va ser el primer, l’artista que crearia el topos, el lloc comú que inspiraria a tants. «Darrere d’ell vindrien molts pintors i de molts tipus: els delejants, els trasplantats, els “fills de”, els que no surten mai del marc, els que sí que ho fan. Tots ells van provocar una densitat d’artistes única al país», comenten.

El retorn de Joaquim Vayreda del seu primer viatge a París (1871) i la nova manera en què va començar a pintar el paisatge del seu Olot natal, va «esvalotar l’encarcarat ambient artístic local, habituat a la pintura d’història i costumista». L’exposició tracta aquest fenomen i segons expliquen els seus promotors és la primera vegada que es fa de manera global, ja que fins al moment només s’havien fet exposicions col·lectives sobre els precursors germans Vayreda i Josep Berga o mostres individuals de la resta de pintors que participen a La Captura. La mostra està formada per una quarantena d’obres totalment inèdites d’artistes com Joaquim Vayreda, Enric Galwey, Ignasi Mallol, Pere Gussinyé, Ramon Barnadas, Jordi Curós, entre d’altres, i complementada amb la filmació de l’obra El marc (1995) de Lluís Hortalà. La mostra es va inaugurar el 17 d’octubre passat i estarà disponible per al públic fins al 17 de gener vinent. Aquesta és una oportunitat única per veure una exposició d’aquestes característiques però el Museu del Suro de Palafrugell té molts altres atractius per visitar. La cultura com s’ha demostrat fins ara és segura.

Des del Museu ens animen amb aquestes paraules a fer-los una visita. «Aprofiteu aquests dies per tornar a visitar el Museu, una fàbrica modernista projectada per General Guitart i construïda entre els anys 1900 i 1907 que, actualment, conté els diversos espais expositius al voltant d’una petita sureda. És una de les darreres oportunitats abans no comenci la reforma de tota l’exposició permanent; i una bona oportunitat per gaudir tranquil·lament de boscos d’alzines sureres, de suro, de la seva transformació artesanal i industrial en objectes diversos, i d’un audiovisual sobre l’espectacular història de la que va ser la fàbrica surera més gran de l’estat».