Mantenir viu el teatre en temps de pandèmia és possible amb només uns auriculars, paper de plata i dues persones disposades a jugar, si la idea surt dels caps d´El Conde de Torrefiel.

Si l´any passat la companyia visitava Temporada Alta amb la promesa d´escandalitzar el públic amb una escena de sexe en viu, ara ha dut a La Mercè un do-it-yourself en tota regla i l´escàndol és que funciona, perquè el que planteja és reivindicar la importància de la imaginació per a la supervivència de l´espècie.

A Se respira en el jardín como en un bosque, El Conde ha ideat un mecanisme teatral al qual l´espectador s´endinsa totalment sol per interpretar tots els papers de l´auca. Primer farà d´actor davant d´algú altre -que, al seu torn, ha passat per la mateixa experiència minuts abans- i després, ocuparà el seu lloc a la butaca.

Seguint les ordres d´una gravació sonora, l´espectador-actor interpreta un seguit d´accions que després veurà representades per un altre cos; moviments senzills i una proposta aparentment simple per recordar-nos la màgia del teatre: que sempre ens fa veure molt més enllà del que ens posa arran de nas.