De l´autoflagelació a l´acceptació d´una mateixa, trencant amb cànons i imposicions, un itinerari tortuós però alliberador que Les Impuxibles es proposen recórrer en el seu pròxim espectacle, FAM. No s´estrenarà fins a l´estiu de l´any vinent, però aquest passat dilluns van mostrar-ne els primers esbossos al festival Temporada Alta.

A l´escenari del Canal de Salt, el moviment i la música que ideen les germanes Clara i Ariadna Peya van fer agafar volada a les paraules de María Velasco sobre el cos i un ideal de bellesa i normalitat que, més que de cotilla, fa de soga. Com a Suite TOC núm. 6, forma i fons llisquen sincronitzats.

La discriminació racial, la dictadura de les dietes o l´envelliment van prendre forma a través de la feina de Kathy Sey, Joana Gomila, Helena Gispert i Clara i Ariadna Peya, en un material que tot just està embastat, però que té idees fantàstiques, com l´experiència sonora per entendre, a través de les notes, com s´acosten al sexe les persones amb diversitat funcional.

Aquest només era un avançament del que s´ha de perfilar, però ja deixa entreveure d´una manera esplèndida el missatge que ningú ens ha de dir què hem de ser, estar o semblar.