10 de desembre de 2020
10.12.2020
Diari de Girona

Mor Jordi Nadal Oller, referent de la història econòmica de Catalunya i Espanya

Entre altres reconeixements, va obtenir la Creu de Sant Jordi i el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona i la Pompeu Fabra

10.12.2020 | 00:35
Mor Jordi Nadal Oller, referent de la història econòmica de Catalunya i Espanya

Jordi Nadal Oller, un dels referents de la història econòmica del nostre país, va morir dimarts als 91 anys. Nascut a Cassà de la Selva, va ser deixeble de Jaume Vicens Vives, i la seva obra va fer aportacions clau per entendre l'evolució de la demografia i la Revolució Industrial a casa nostra. Entre altres reconeixements, va obtenir la Creu de Sant Jordi i el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona (UdG) i la Pompeu Fabra (UPF).

Jordi Nadal va néixer a Cassà de la Selva l'any 1929 i va passar part de la seva infància a Reims (on la seva família tenia una indústria tapera) i Perpinyà. Acabada la Guerra Civil, va tornar a Cassà, des d'on es desplaçava en carrilet per estudiar a Girona, tot i que pocs anys després aniria a estudiar al Liceu Francès de Barcelona. En diverses entrevistes havia explicat que d'aquella etapa gironina en recorda una ciutat «bruta i pudenta», així com els judicis sumaríssims i les sentències de mort que el franquisme perpetrava, des de l'Audiència de la plaça de la Catedral. «Acabaven condemnats per uns jutges que no gosaven aixecar la vista mentre les famílies xisclaven. Per un noi d'11 o 12 anys era un espectacle frepant», explicava.

El 1957 es va doctorar en Història i va continuar els seus estudis a Tolosa, París i Liverpool. El 1970 va entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona per ocupar la càtedra d'història econòmica. En aquesta etapa va ser nomenat director del Col·legi Universitari de Girona, que depenia de la UAB. Hi va ser des del 1977 al 1981, tot i que durant uns mesos del curs 78-79 va ser a la Universitat de Princeton.

El 1981 es va traslladar a la Universitat de Barcelona, on es va estar fins a la seva jubilació, el 1999. Una de les seves obres més conegudes és El fracàs de la Revolució Industrial a Espanya, 1814 – 1913 (1975).

Així mateix, també és autor de llibres com Història de la Caixa de Pensions (1981), Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1992) o La cara oculta de la industrialització espanyola (1994). La seva última obra, publicada aquest any, és La Hispano-Suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria. A propòsit d'aquest llibre, el seu nebot, el també historiador i exalcalde de Girona Quim Nadal, parlava d'un «estil Jordi Nadal», que definia com «una manera de fer, una metodologia perquisitòria, una interrogació extrema dels documents i de les fonts, una minuciositat radical en el seguiment dels episodis que s'encadenen i, sobretot, una brillant capacitat de transcendir la més estricta factualitalitat». Precisament ahir, Joaquim Nadal assegurava que sense les aportacions de Jordi Nadal «no es podria entendre ni la història de la població a Catalunya i Espanya ni la Revolució Industrial», i va subratllar que va ser un intel·lectual apassionat i un professor exigent.

Diverses personalitats i institucions van recordar la seva figura, entre les quals Pere Aragonès, que va assegurar que Nadal era una «ment privilegiada» i va enviar una abraçada als familiars i amics, especialment als companys del Departament d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), amb els quals va coincidir en els estudis.

Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB, va destacar que Jordi Nadal era un professor «carismàtic, dels que deixa empremta». Va afegir que era un «acadèmic rigurós, honest i exigent». Segons la seva opinió, «ha estat un intel·lectual valent, que no va tenir por d'anar a contracorrent de la veritat oficial, ja fos l'acadèmica o la política. Aquest coratge a vegades té uns costos, perquè en alguns ambients va ser una persona incòmoda».

Un dels seus deixebles més destacats, Albert Carreras, catedràtic d'Història i d'Institucions Econòmiques de la UPF, destacava ahir la rellevància de la seva recerca, i la seva exigència: «Exigia molt perquè ell s'exigia molt. Però es donava completament als projectes compartits i col·lectius. Sabies que lluitaria per donar-te suport i promoure la teva carrera». Carreras també destacava la seva faceta com a professor: «Sempre ens recordava que no podies abaixar la guàrdia amb cap classe. Que una classe dolenta fa molt mal als estudiants i et pot fer molt mal en la reputació. A més, tenia totes les condicions per ser un gran professor: una bona veu, un tarannà molt inquisitiu i curiós, i gust per la provocació intel·lectual».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona