La música de Bach, el moviment de Mal Pelo i l´imponent espai del monestir de Sant Pere de Galligants seran els tres ingredients d´Inventions, la penúltima entrega del projecte que la companyia gironina ha dedicat al compositor. El tercer muntatge del Bach Project arriba demà i dissabte a Girona, en el marc del festival Temporada Alta, amb l´objectiu de generar «un espai de comunió, un moment de suspensió», segons Pep Ramis, un dels integrants del col·lectiu de dansa contemporània.
En total, catorze intèrprets s´adaptaran a la música, la sonoritat i el monestir per un muntatge basat en «l´emotivitat i la potència» que es transforma segons l´espai on s´interpreta, per això serà diferent de la versió que es va estrenar a l´estiu a les Drassanes de Barcelona.
Per a envoltar el públic de la música de «gran profunditat i complexitat» de Bach, segons l´altra component de Mal Pelo, Maria Muñoz, la companyia compta amb un quartet de corda, un quartet de veus líriques i sis ballarins, un volum d´intèrprets que no és habitual i que inicialment havia de ser inferior, però que van decidir ampliar-lo «amb la pandèmia, per retrobar-nos amb tots els que sempre han participat en el projecte.
L´altra producció amb el segell de Temporada Alta que es podrà veure a Girona en la recta final del festival és l´estrena del nou espectacle del dramaturg i director gironí Jordi Prat i Coll, M´hauríeu de pagar, aquest dissabte a La Planeta.
Es tracta d´un muntatge coproduït amb la sala Atrium, construït a partir de tres monòlegs sobre la soledat protagonitzats per Àurea Márquez, Albert Pérez i Carles Roig. La història recull les seves revelacions a través de reflexions sobre la infantesa, el sexe, l´educació familiar o la fe. En un escenari buit, els actors «s´obren en canal» per donar vida a un text que «parla de la soledat, però que no és trist», segons el seu autor, que assenyala que l´espectacle interpel·la el públic «sobre els propis fantasmes».
La peça s´estructura en tres històries: la d´una noia que fa una guia en un museu i que, a través de la paraula, narrarà la seva tragèdia familiar; la d´un jove que busca agradar posant a la venda el seu cos; i la d´un músic que està «a les últimes», amb un «cos i un cervell deteriorat» i que recorre a les notes per reflexionar sobre la vida. «La voluntat és generar certa poètica a través de la simplicitat i la connexió emocional essencial amb l´espectador», precisa.
