La pandèmia ha generat un «tap» en la publicació de manuscrits a les editorials catalanes, la majoria de les quals han ajornat l'arribada de volums a les llibreries. El coronavirus i l'estat d'alarma van obligar les editorials a cancel·lar les publicacions previstes en un moment àlgid per al sector com Sant Jordi, que van haver de posposar-se per a més endavant.

Com recorda Glòria Gasch, editora de Columna, els llibres previstos per publicar van quedar confinats i, a partir de llavors, «tot va ser una cadena». L'editora creu que és una situació «atípica» que ha obligat a refer el pla editorial i a reprogramar-ho tot.

Des d'Ara Llibres i Amsterdam, admeten que el context ha fet que s'ajornin les novetats, es replantegin la programació d'alguns títols i que se separi una mica més la publicació. En la mateixa línia, Males Herbes admet que s'ha produït «un tap» perquè s'ha estat un parell de mesos sense publicar i el que havia de sortir entre el març i el maig «va quedar congelat i s'ha desplaçat».

Una altra conseqüència és que les persones han tingut més temps per escriure i les editorials han rebut molts més originals. Anagrama creu que hi ha hagut un creixement de presentació d'originals «notable» i posen com a exemple el Premi Herralde de novel·la del 2019, que va rebre 700 originals, mentre que en l'edició actual ha arribat als 900.

Columna també ha rebut més manuscrits. Per contra, admet Gasch, les respostes de l'editorial als autors s'han retardat: «No podem respondre amb poc temps, al contrari, si abans responíem amb dos mesos, ara en triguem uns sis i hem de donar prioritats als autors que tenim contractats, alguns dels quals ja han entregat el seu manuscrit».

Eulàlia Pagès, de Pagès Editors, creu que aquest fenomen ja és anterior a la covid-19, i que estan rebent manuscrits de molta gent que s'està iniciant en l'escriptura, un procés que vincula a les escoles d'escriptura. Pagès assegura que «clarament» hi ha un embús d'originals i que responen a molts autors que alguns llibres hauran d'esperar un any a ser publicats.

Des de Males Herbes, Ramon Mas assegura que «s'ha disparat» la recepció d'originals i que la gent s'ha dedicat a escriure o acabar coses que ja tenien. «Des de l'estiu que no parem de rebre originals, quan tenim la recepció tancada, però la gent els envia igualment». Cada dia, afegeix, reben un manuscrit, quan normalment en rebien un a la setmana.

Per la seva part, Sandra Ollo, directora i editora de Quaderns Crema, explica que van rebre «moltíssims» manuscrits, especialment entre els mesos de juny i octubre. En el cas de Periscopi, van decidir tancar l'admissió d'originals de forma provisional i no l'han tornat a obrir. Tot i això, com apunta Aniol Rafel, encara hi ha autors que els hi envien manuscrits. Un cas diferent és el d'Ara Llibres i Amsterdam, que no ha detectat que hi hagi un gran augment de rebuda de manuscrits.

La situació ha fet que les editorials tinguin gairebé tancat el pla editorial del 2021 i ja pensin en el del 2022. «Mai està tancat del tot, però hi ha molts llibres que han passat del 2020 al 2021», assegura l'editora de Columna. Gasch adverteix que no es poden publicar més llibres: «La sobreproducció no tocava abans i no toca ara», reflexiona.

«Potser ens hem de replantejar el ritme, i l'ajornament de publicacions fa que hi hagi un petit tap», diu Obiols, que admet que ja tenen tancada la programació de 2021 i la de 2022 pràcticament també i ara miren nous llibres per a l'any 2023.

Des de Comanegra, Joan Sala reconeix que entren «més manuscrits que mai», però que no «de manera exagerada». «Nosaltres ja vam dir que de la segona part de l'any editaríem la meitat del previst i són llibres que han passat al 2021». L'editorial treballa en les publicacions del 2022.