El dissenyador Pierre Cardin, pioner del prêt-à-porter nascut a Itàlia però instal·lat a París des de 1945, va morir ahir als 98 anys, segons va confirmar la seva família als mitjans francesos. Nascut el 1922 a la petita localitat de Sant'Andrea di Barbarana, prop de Venècia, en el si d'una família d'agricultors que va emigrar a França fugint de el feixisme, Cardin va començar en el món de la moda als 14 anys, a la localitat francesa de Saint Étienne, exercint d'assistent d'un sastre.

A cop d'innovació, com abraçar el prêt-à-porter o impregnar els seus dissenys d'espirals futuristes, Pierre Cardin va irrompre a l'olimp de la moda parisenca en els anys 50 per aixecar un imperi del luxe que el va portar a assimilar l'alta costura a l'univers academicista de les belles arts. «He tingut la sort de fer el que he volgut sense haver necessitat banquers o autoritat. He estat un home lliure des dels 20 anys», deia de si mateix el modista.

Va aprendre al costat de grans creadors parisencs, es va emancipar per llançar el 1950 la seva marca de visió futurista i amb aquest reeixit empori va revolucionar la moda amb siluetes abstractes de formes esculturals. Cardin, home de negocis, va participar amb André Courrèges i Paco Rabanne en la renovació de l'alta costura francesa en el període de postguerra i va destacar al llarg de la seva trajectòria per les seves reconeixibles creacions futuristes.

«El meu gran tret de genialitat va ser el prêt-à-porter quan no hi havia més que alta costura, que sempre fa perdre diners. Em van dir que no duraria dos anys, però vaig creure en la meva idea. M'han criticat i m'han imitat», recordava el també propietari del cèlebre restaurant parisenc Maxim´s, sempre orgullós de presentar-se com un home fet a si mateix.

Encara amb 90 anys, i en perfecta forma mental, presumia de posseir una vintena de perfums, editorials, teatres, un hotel, decoració, pintallavis, bolígrafs, ulleres, encenedors, restaurants, edificis ... i un únic penediment: no haver-se adonat de l'estirada dels pantalons texans, les sabatilles esportives i els rellotges fantasiosos.

Per recuperar les primeres passes del modista franco-italià cal traslladar-se al París alliberat després de la Segona Guerra Mundial, on va arribar amb 23 anys amb el somni de convertir-se en actor o ballarí, però es va decantar per les agulles i va treballar per a costurers d'èxit com Jeanne Paquin i Elsa Schiaparelli.

Gràcies a l'atenció que li dedicava a el tall i a la forma de les seves creacions, aviat va destacar com una de les promeses amb més talent del país i va entrar en l'estudi de Christian Dior, quan aquesta casa de moda va rellançar la imatge de París com a temple mundial de la moda a través del New Look, el 1947.

En els cinquanta es va distingir com un dels modistes més joves de França i va intentar fitxar per Balenciaga, però va ser rebutjat i va muntar la seva pròpia firma d'alta costura. Amb ella va desenvolupar el concepte de prêt-à-porter: la moda ja no eren només creacions a mida, sinó la democratització industrial de talles estàndard. El seu atreviment no va ser ben rebut i va ser expulsat del cercle de l'alta costura, tot i que després va ser readmès.

El 1965 va aparèixer la seva col·lecció Cosmos, que s'inspirava en la carrera espacial i proposava models unisex en anys en què Cardin bevia dels esquemes cromàtics de Mondrian, dels dissenys tipus Mao i de la fascinació que generaven els astronautes.

Als 92 anys, el veterà costurer i reconegut mecenes de l'art va culminar un dels seus últims reptes: traslladar dels afores de la capital al sofisticat barri de Marais el seu propi museu de la moda, en un total de 1.000 metres quadrats repartits en tres nivells situats al centre de París.