Macaco és «del país de la ?música», com a ell li agrada dir, però visita sovint el país del ?cinema, on aviat haurà de ??bus?car-se una segona residència, ja que últimament no només ha seguit gravant música pel cinema, sinó que, a més, té en projecte dirigir dues pel·lícules amb guió propi.
La relació del músic català amb el cinema ve de lluny, segons ha explicat en una entrevista amb l'agència Efe: pocs saben que, quan era nen, doblava el ?protagonista d'«Els Goonies» i que la seva mare cantava les cançons de Julie Andrews en la seva versió en castellà.
Amb el pas del temps, aquest vincle s'ha mantingut viu, tot i que s'ha desplaçat del món del doblatge cap a la frontera entre música i cinema, és a dir, els videoclips i les bandes sonores.
En el capítol de les bandes sonores, Daniel Carbonell (Macaco) ha compost Me matarás, tema principal de la pel·lícula No matarás, dirigida per David Victori i protagonitzada per Mario Casas, que té molts números d'optar al Goya.
No és la primera vegada que compon o canta pel cinema, ja ho va fer amb Jaume Balagueró en Darkness i Javier Fesser a La gran aventura de Mortadelo i Filemón, entre d'altres, i com el contacte porta l'afecte, tant contacte amb directors de cinema l'ha animat a fer el salt a aquest món.
«Estic escrivint dos guions -confessa. El primer és més poètic i el segon és una història petita però potent, que alterna una part de realitat màgica amb una altra de tema social i mediambiental».
«Fins aquí puc llegir -afegeix-, perquè el guió encara no està? ?acabat», però té clar que vol ?dirigir-lo, «això sí, a mitges amb algú. M'agraden els duets. Es ?treballa millor en equip, amb algú que et fa de mirall».
De moment, per anar escalfant, segueix dirigint els seus propis videoclips, com el de Lenguas de signos, que sortirà al gener, i la nova versió de La Distancia, amb Rozalén, que sortirà el 14 de febrer.
A més, a partir del mes d'abril començaran a veure la llum els primers senzills del seu pròxim disc, i és que Macaco no es pot ?estar quiet, «com els micos», i la cancel·lació de la gira li ha deixat molt de temps per compondre i gravar.
Quan va començar la pandèmia, Macaco tenia més de trenta concerts programats a Espanya i una gira a Amèrica que va haver d'anul·lar.
Entre concert i concert, tenia previst instal·lar-se a Madrid perquè, segons explica, «el tema polític de Catalunya» li fa «molta mandra» i tenia ganes d'allunyar-se.
«Però va arribar la pandèmia i tot va canviar». Macaco es va quedar a Catalunya i «els polítics van començar a culpar-se els uns als altres i va quedar demostrat que són tots iguals».
«Al 90% dels polítics només els interessa el seu melic i ho fan tots igual de malament, els de Catalunya i els d'Espanya. El sistema és el que no funciona i això és el que hauríem de revisar. Ens hauríem d'unir la gent del carrer per lluitar per la sanitat pública, la cultura, l'educació pública, per aquestes coses, que són els nostres valors reals», afegeix.
La denúncia social és una de les facetes més conegudes de Macaco, juntament la festiva, però al músic li agrada subratllar que «ningú és d'un sol color» i que «tot val, si té essència».
Bon exemple d'aquesta varietat de colors són els seus últims treballs: Coincidir, una cançó d'amor que està triomfant a les xarxes, i Me matarás, un tema tan pertorbador com la pel·lícula que il·lustra. Dues cares oposades de l'amor.
