Les obres d'art de Sixena del MNAC i el Museu de Lleida no tornaran a Catalunya. El Suprem ha desestimat els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l'Audiència Provincial d'Osca, en la qual es declarava nul·la la venda de les 96 obres d'art del Monestir de Sixena. En una sentència de més de 130 pàgines, el ple no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels bens va ser una persona jurídica "diferent i independent de la que va actuar com a venedora". La sala Primera del Suprem reconeix també "l'especial complexitat jurídica del litigi", que justifica que no s'interposin costes en el procés.

La titular dels bens, segons la sentència, era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d'entitats religioses "diferents" dotades per tant "d'una personalitat jurídica independent".

Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d'un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració "s'ha d'estendre també a aquest tresor artístic". Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l'Audiència d'Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts "com a bens fora de comerç".

Segons el text, els diversos règims jurídics de protecció que es poden aplicar als contractes no determinen la nul·litat de la venda i "ni des del punt de vista canònic ni des de la perspectiva de dret civil els objectes venuts poden qualificar-se com a "bens fora de comerç", especifica el text.

Tot i que, segons la interlocutòria, els contractes de compravenda en litigi "van complir els requisits de la legislació canònica", no compleixen els "addicionals de la legislació civil". Concretament, el Suprem considera que l'Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia facultat per disposar dels bens, ja que l'Ordre de Sixena era qui ostentava civilment la propietat de les obres. "No consta cap documentació formal i fefaent de l'acte o resolució canònica que resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels Monestirs de Sixena i Valldoreix", apunta la sala.

En aquest sentit, el Suprem confirma el criteri de l'Audiència d'Osca quan entén que la validesa de les vendes "des del punt de vista canònic no equival al civil". "El permís de la Santa Seu no pot equiparar-se, des del punt de vista jurídico-civil, a les autoritzacions administratives legalment exigibles", recull el document.

De fet, la interlocutòria recorda que els acords jurídics amb la Santa Seu de 1979, l'Estat reconeix la personalitat jurídica civil i la plena capacitat d'obrar que la legislació canònica atribueix a totes dues ordres religioses com a "monestirs autònoms", una modalitat de personalitat jurídica prevista en el codi de dret canònic. El Suprem també entén que l'acord inicial per al dipòsit "no genera interès propi per oposar-se a la restitució".

Els antecedents dels contractes de venda

El Monestir de Sixena va pertànyer, fins al 1995, al Bisbat de Lleida. A partir d'aquell any, va passar a integrar-se a la nova diòcesis de Barbastre-Monsó, a l'Aragó. La titularitat, en la data dels contractes en litigi, corresponia a la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena. El 1970, les religioses que integraven la comunitat de Sixena s'havien traslladat al Monestir de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix (Vallès Occidental).

El 1972, la priora de Sixena va entregar la col·lecció d'objectes artístics del monestir aragonès "en qualitat de dipòsit per la seva custòdia" -segons recull la sentència- al Museu d'Art de Catalunya. Posteriorment, els anys 1983, 1992 i 1994, l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix, representat per la priora, va vendre a la Generalitat i al Museu Nacional d'Art de Catalunya una sèrie de lots, que són el nucli del litigi actual.

El jutjat de Primera Instància i l'Audiència d'Osca van estimar les demandes de l'Aragó, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i van declarar nul·les les compres i la propietat dels bens, en favor de l'Ordre de Sant Joan del Monestir de Sixena. També van acordar el reintegrament i el trasllat dels objectes a l'Aragó, com va acabar passant el 2016 i el 2017.

Lliurament de les obres a l'Aragó en dues fases

Les obres de Sixena van sortir del Museu de Lleida l'11 de desembre del 2017 a mans d'agents de la Guàrdia Civil, sota l'empara del 155 i amb Íñigo Méndez de Vigo com a conseller de Cultura. Custodiats per tècnics del govern aragonès amb l'objectiu de requisar, per ordre judicial, 45 bens del Monestir de Sixena que l'equipament museístic del Segrià custodiava des de feia dècades. La comitiva va marxar 14 hores després, entre desenes de manifestats concentrats que protestaven a la porta del museu.

Un any abans, el juliol del 2016, el Govern va autoritzar lliurar a l'Aragó les 53 obres del Monestir de Sixena dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, en compliment de l'execució provisional de la sentència.