Senyals és el títol de l'exposició d'Enric Ansesa que des d'aquest migdia es podrà visitar al Museu d'Història de Girona. Es tracta de la darrera de les exposicions dedicada al reconeixement de la figura de l'artista, com anteriorment ja han fet Bòlit, Museu d'Art i Casa de Cultura. En aquesta nova mostra es presenten una sèrie de treballs que vinculen Ansesa a la ciutat de Girona, a la vegada que també posen en valor la funció de l'artista en la societat i quina ha de ser la seva aportació.

Alguns d'aquests «senyals» als quals evoca l'exposició ja no existeixen, ja sigui pels seus plantejaments inicialment efímers o perquè no han resistit el pas del temps. Altres, com les cases del riu, han fet la volta al món fins a convertir-se en icones, però és evident que tots ells han deixat un pòsit intangible que va ajudar la Girona dels anys setanta i vuitanta a entrar a la modernitat i transformar-se en la ciutat que coneixem a data d'avui. «Va ser una època en què les arts plàstiques van tenir un protagonisme destacat», remarca el comissari de l'exposició, Toni Álvarez de Arana.

La mostra, que es podrà visitar fins al pròxim 7 de març, es troba repartida en cinc espais inserits dins del propi recorregut habitual del Museu d'Història, començant amb el projecte original de les cases del riu Onyar, amb diversos dels seus treballs preparatoris, i part del material emprat en el seu moment per a la tria cromàtica, com un recull de fotografies fetes amb Polaroids, amb tota la façana del riu amb l'estat previ als treballs de recuperació, proves dels diferents colors a escollir, o les tires de paper pintat que l'Enric Ansesa i l'artista Jaume Faixó feien servir per mirar amb perspectiva abans d'acabar de decidir-se per cada tonalitat.

Després d'una parada «obligatòria» al memorial de la Guerra Civil, creat a partir d'un retaule de 24 obres, tres escultures i una instal·lació a l'antic dipòsit d'aigua, que recrea una sala de tortura, seguim amb els «senyals» que porten als visitants aquesta vegada fins a algunes de les accions realitzades en aquells anys, com van ser la que va cobrir la façana de l'Ajuntament, l'11 de setembre amb foc a les escales de la Catedral, la defensa dels Aiguamolls o els murals de diferents creadors de renom, fets amb el PSUC, als carrers Jaume I i Joan Maragall.

El darrer espai ocupa una galeria de retrats de personatges lligats a l'artista, al costat de dos encàrrecs, com van ser un Kennedy i un Luther King, per acabar amb les col·laboracions fetes amb diverses entitats gironines.

Amb aquesta nova exposició es vol destacar la importància de la col·laboració dels artistes amb el desenvolupament de la ciutat, i a la vegada reivindicar Ansesa com a patrimoni gironí.