25 de gener de 2021
25.01.2021
Diari de Girona

Pau Carrió es pregunta sobre els límits del periodisme bèl·lic

«Testimoni de guerra», la peça guanyadora del premi Quim Masó 2019, s'havia d'estrenar a Salt el passat mes de novembre, però finalment es podrà veure al Temporada Alta 2021

25.01.2021 | 00:14
Pau Carrió es pregunta sobre els límits del periodisme bèl·lic

El teatre s'endinsa en els límits del periodisme de guerra a l'obra escrita i dirigida per Pau Carrió Testimoni de guerra, guanyador del premi Quim Masó 2019 i que es podrà veure fins al 31 de gener al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L'espectacle, creat com un díptic de poemes dramàtics en dos monòlegs interpretats per Pol López i Laura Aubert, s'endinsa en la història del fotògraf Kevin Carter, que es va suïcidar quatre mesos després d'haver rebut el Pulitzer per la fotografia d'una nena sudanesa amb un voltor al darrere, i la corresponsal de guerra Marie Colvin, assassinada pel règim sirià el 2012 després d'haver cobert nombrosos conflictes a l'Orient Mitjà, els Balcans i Txetxènia, entre d'altres.

La proposta s'havia d'estrenar a Salt en la darrera edició del festival Temporada Alta, com totes les peces guanyadores del Quim Masó, però l'espectacle es va haver d'ajornar pel tancament de teatres del novembre. El festival ja ha avançat que el recuperarà per a l'edició d'aquest any. L'obra gira al voltant de la informació sobre les zones en guerra i les seves conseqüències, amb la mirada posada en els interrogants i paradoxes que suscita el retrat de la violència llunyana a través de l'exhibició als mitjans de comunicació.

El dolor de les víctimes

Segons Carrió, la seva proposta es materialitza en dos poemes dramàtics sobre les dues figures, i en el fons està «carregada» de preguntes que tenen a veure sobre «què es fa amb el dolor de les víctimes de la guerra, i què passa a aquells que el fan arribar».

També es pregunta «quin pòsit deixa fer aquest trànsit, i què fa el públic quan el veu, com reacciona i quines preguntes assumeix». Carrió ha destacat que la proposta també gira al voltant de l'empatia, com ho intenta fer el teatre i que «ara costa més» amb la mascareta i les distàncies.

«Crec que no podem tancar els ulls a aquests mons, que és el que feien aquests personatges», ha dit Carrió sobre la seva valentia. El dramaturg ha assenyalat que aquells fotoperiodistes clavaven la mirada a la guerra i la publicaven sense filtres, tot assumint el conflicte i traslladant-lo amb l'esperança que canviés alguna cosa, de manera que «el públic es pogués replantejar alguna cosa amb les víctimes de la guerra».

Laura Aubert ha destacat que totes les preguntes que qüestiona el monòleg l'han captivat, i fins i tot ha arribat a entendre la importància d'informar des de les zones de guerra, i sent que molts cops no es té present el risc que corren els professionals per traslladar la informació. «Hauríem de valorar una mica més aquesta feina», indica.

Carter, «mostrar l'horror»

Per la seva banda, Pol López, la història de Carter i el fet de fer la fotografia abans d'ajudar la nena al costat del voltor, ataca una qüestió fonamental de l'art que és la qüestió de la utilitat, ja que es planteja la utilitat que té el fet de mostrar una part del món i parlar de l'horror del planeta.

La seva vocació el porta a explicar un món amb el qual té certs conflictes, com el fet de ser una persona blanca a la Sudàfrica dels anys 90. «No vol pertànyer a aquest lloc privilegiat i li crea molts conflictes», detalla López. Així, troba la fotografia com un lloc des del qual poder expressar-se. «El fotògraf veu l'horror i la part fosca de la humanitat, i no sap com mostrar-ho i que això tingui una incidència en les persones per fer-les canviar», ha dit.

Marie Colvin, sense límits

Aubert ha destacat que els dos personatges cerquen «incidir en la gent», estan molt compromesos i no ho volen fer de qualsevol manera.

L'actriu considera que el periodisme no té límits i que s'és capaç de donar la vida per informar. Si bé la guerra és un món «caòtic», també és un univers ple de vida, i la mateixa vida del periodista perd valor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona