Aprofitar les estridències dels instruments de la cobla per a la distorsió i la psicodèlia és la darrera proposta dels Za!, Za! & la TransMegaCobla, que aquest dissabte arriba a l'Auditori de Girona per tancar el festival Neu! El duet de música experimental s'ha unit a quatre músics de cobla tradicional -Xavi Torrent, Pep Moliner, Jordi Casas i Xavi Molina- i a les dues integrants de Tarta Relena per reinventar la sonoritat de la tradició en clau futurista, gairebé de ciència-ficció.

El projecte neix d'uns tallers d'improvisació a la Fira Mediterrània de Manresa en què els Za! es van unir amb els quatre instrumentistes de cobla. «No teníem uns grans coneixements de cobla, però el cert és que els seus instruments de vent són molt interessants, perquè tenen una estridència que sovint té mala fama, com de molesta», explica Edi Pou, dels Za!, que assegura que aquest so «entronca amb la distorsió d'un amplificador i d'una guitarra, que també busca aquesta incomoditat. El rock, el metal, la psicodèlia no estan tan lluny i utilitzar aquesta sonoritat no per fer sardanes sinó per fer música psicodèlica i sorollosa funciona de conya», continua.

Als sis se'ls va unir el grup Tarta Relena, perquè tenien «idees molt properes al que volíem fer, d'aprofitar i donar una nova vida a patrons musicals que s'han repetit durant molt de temps».

«La música popular, perquè no mori, s'ha de barrejar amb altres coses. No crec en la puresa d'estils, perquè això fa que la cultura es conservi en formol», resumeix l'integrant de Za!, convençut que cada vegada hi ha més obertura de mires en el món de la cobla.

Per a que el còctel funcioni, sobre l'escenari treballen amb parts compostes i un volum important d'improvisació a partir d'un llenguatge de gestos: «això ens força a estar molt atents els uns amb els altres, a escoltar-nos i a fer que cadascú ompli una capa del so d'una orquestra estranya, amb dues veus, quatre instruments de vent, guitarra i bateria, però hem trobat l'equilibri i tothom té el seu espai».

En aquest projecte gestat en comunitat treballen amb dos llenguatges, el de gestos per a la improvisació -que als concerts estenen al públic, perquè sigui part activa del recital- i el fenici, la llengua escollida per a les lletres.

«Buscàvem alguna llengua que unifiqués la música mediterrània, com feien els fenicis amb els seus viatges, i també era una llengua morta, a la qual volíem ressuscitar i donar una nova vida de la mateixa manera que nosaltres intentem recuperar ritmes ancestrals i donar-los una vida diferent», detalla Pou sobre les lletres, que porten el segell de Tarta Relena.

Aquest projecte és un dels primers sorgits de La Marfà, reconvertida en centre de creació musical i coproductora de l'espectacle, que s'havia d'haver estrenat al Primavera Sound 2020 i que té espai per al del 21, si se celebra.

Els primers concerts que han pogut fer, a Barcelona i Manresa, han tingut «un públic d'edats i afinitats ben diverses», explica Pou, que afegeix que «no ha agradat a tothom i això em sembla una cosa positiva, és bo que hi hagi gent que l'incomodi o no acabi de trobar-hi el punt».

Dissabte actuen a l'Auditori de Girona i també tenen previstos concerts a Barcelona i València, tot esperant donar més continuïtat a la iniciativa, que els agradaria convertir en disc.