En el món de la clàssica pocs veuen viable que la normalitat pugui recuperar-se aquest estiu o la propera temporada. Acostumats a tancar compromisos amb anys d'antelació, la canviant situació provocada per la covid-19 ha obligat a canviar de mentalitat. Ara l'objectiu és arribar al proper concert i estar preparat per a qualsevol imprevist. La incertesa no és bona companya. Algunes orquestres privades temen pel seu futur. Les ajudes rebudes fins ara han estat escasses.

L'Orquestra Simfònica Camera Musicae que capitaneja Tomàs Grau és un exemple de supervivència en temps de pandèmia. «La vida és complicada», resumeix amb ironia Grau. «El més fàcil és dirigir», afegeix coincidint amb el que va dir Valery Gergiev quan va venir amb l'Orquestra del Mariinsky fa dues setmanes amb motiu de la seva exitosa gira per Espanya, una fita a Europa, on gairebé tots els països mantenen les sales tancades. «No he parat de rebre missatges d'agraïment i no només per part de públic, sinó de responsables d'altres orquestres europees que veuen en aquesta gira una esperança», diu Josep Maria Prat, responsable de l'Agència Camera, promotora de la gira estatal que el director rus va tancar a l'Auditori de Girona.

«Esperar que acabi la pandèmia per recuperar la vida musical és morir-se. Toca adaptar-se a la nova realitat». No és fàcil però cal intentar-ho. «Cada setmana és un camp de mines», admet. «Gergiev va venir perquè és únic al món i té un gran poder sobre l'orquestra. Va prendre decisions tant a nivell financer com personal per tocar aquí». I es van seguir uns protocols estrictes: els músics no es creuaven amb ningú en arribar a la sala de concerts i no van sortir de l'hotel per a res per evitar qualsevol possible contagi.

La sala d'assajos és un bàlsam per als músics i els auditoris un petit oasi on retrobar-se amb el públic i recuperar una mica de l'antiga normalitat pre-covid. «Tu estudies sol i et prepares, però fora hi ha una pandèmia, els hospitals estan saturats i no saps mai si podràs seguir o no fent la teva feina. Hi ha una gran inquietud per la feina dels músics, per si podrà mantenir-se. Per això, a la fi, el fàcil és fer música», comenta el director de Camera Musicae.

Els canvis són part del joc en una Europa on cada país imposa les seves lleis de mobilitat, cada concert és tan especial. Per a Prat, «l'important és mantenir els concerts, encara que calgui introduir canvis. La gent vol escoltar música i confia en les proposta que puguem fer», explica el responsable d'Ibercamera, que per la setmana vinent ha hagut de canviar el concert previst a Girona de Martha Argerich i l'Orquestra de Lucerna -han cancel·lat la gira- per una altra proposta de luxe amb la pianista Maria João Pires.

Els confinaments municipals estan perjudicant els concerts, com passa amb el teatre o amb qualsevol espectacle en viu. Que les entrades a espectacles servissin com a salconduit per desplaçar seria una solució però el Procicat l'ha rebutjat. «Em preocupa la ceguesa política. No permetre que algú de Palamós pugui anar a un concert a Girona és un gran error», critica Prat.

Estem en un moment estrany en el qual l'activitat musical a Espanya fa parlar molt a fora. «Encara que acabem tancant, com alguns auguren, som un exemple a seguir», apunta Grau, que diu que «cal ser prudents, veure què passarà i estar preparats per a tot».

De cara a la temporada que ve no se la vol jugar i aposta per un repertori òptim per a tocar com ara, amb distància de seguretat entre els músics, amb un conjunt reduït. No anunciaran la temporada a l'abril com era habitual sinó a l'estiu, «per assegurar que el que presentem sigui real». Si alguna cosa ha ensenyat la pandèmia és a anar amb peus de plom. Les mines continuen aquí.