L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu es posa a prova amb el gran repertori simfònic. És una pràctica habitual de les orquestres dels teatres d'òpera. Realitzar incursions puntuals en el gran repertori simfònic ajuda a millorar el rendiment de les formacions. A l'Auditori de Girona presentaven dues gran pàgines: la Júpiter de Mozart i la Patètica de Txaikovski.

Amb la simfonia de Mozart es va trobar a faltar l'energia i la comprensió dels caràcters de cada moviment. Els violins especialment no van aconseguir transmetre la profunditat d'aquesta partitura i la màgia del melodisme mozartià va quedar emmascarat. Malgrat això la claredat i les dinàmiques van estar a bon lloc.

Malauradament, la gran simfonia de Txaikovski no va traspassar l'escenari. Va faltar coratge, seguretat i múscul per reportar un missatge musical de gran calat. Les cordes no van assolir el nivell de suficiència per fer front a l'embat d'aquesta música. Les trompes van tenir un paper poc reeixit amb entrades brusques i una sonoritat inadequada.

El mestre Minkowski va protagonitzar un lectura desapassionada i molt allunyada de l'estil. Aplaudim l'esforç dels professors de l'orquestra i la valentia d'afrontar aquest repte.