El periodista i escriptor Miquel Fañanàs reivindica la figura de Pere el Gran, el «gran impulsor de l'expansió per la Mediterrània» en el seu retorn a la novel·la històrica, Les drassanes del rei. Editada per Columna, la novel·la viatja fins al segle XIII per narrar la intrahistòria de la construcció d'una de les grans obres civils, les drassanes de Barcelona, impulsada per Pere el Gran i que va ser clau per a la conquesta per mar d'altres territoris mediterranis.

L'escriptor i col·laborador de Diari de Girona explica que el llibre parteix d'una conversa amb la seva editora, que li va plantejar que moltes novel·les històriques narren la construcció d'una gran obra religiosa, com una catedral, però que a Catalunya hi havia encara «un gran edifici civil sense novel·la». En aquest sentit, continua, tant important és reivindicar un dels edificis civils gòtics més importants de Catalunya com el seu promotor, molt menys conegut que el seu pare, Jaume I. «És una biografia novel·lada del rei, des que neix a València fins que mor a Vilafranca del Penedès als 45 anys», explica.

Jaume I tenia uns terrenys reservats per a un projecte per poder construir i reparar vaixells, i el seu fill Pere el Gran agafa la idea i veu que és el moment oportú, perquè ja tenia la idea d'expandir-se per la Mediterrània», indica, tot assenyalant que aquestes noves drassanes van permetre construir i posar a punt les galeres que van participar en la conquesta de Sicília.

L'autor de Susqueda o La bruixa de pedra remarca que es tracta d'una novel·la «amb base històrica contrastada», que combina el relat històric real amb la ficció per omplir-ne els buits.

Intrigues, amors i lluites de poders es combinen en una novel·la que per a l'editora Marta Selvas és «un Joc de trons a la catalana».

«El novel·lista imagina com han de ser les relacions, el dia a dia dels personatges», exemplifica Fañanàs, que detalla que el lector trobarà entre les pàgines de Les drassanes del rei episodis «molt reals però que semblen ficticis, com un duel a Bordeus» i d'altres que supleixen la manca d'informació que ens ha arribat, com la mort de l'infant Alfons, ja que no se sap el motiu de la defunció del primogènit de Jaume I, cridat a succeir-lo, i per a la qual l´escriptor ha fet servir tocs de novel·la negra.

Com a bon gironí, l'autor també fabula sobre una possible explicació al miracle de les mosques de Sant Narcís en el fragment dedicat a la defensa de la ciutat durant el setge dels francs.