El llegendari pianista de jazz Chick Corea va morir aquest dimarts a causa d'un càncer als 79 anys, segons es va anunciar dijous al seu perfil de Facebook.

"És amb gran tristesa que anunciem que el 9 de febrer, Chick Corea va morir als 79 anys a causa d'una forma estranya de càncer que li va ser detectat recentment", assegura la publicació, que subratlla que el músic era un "marit, pare i avi estimat, i un gran mentor i amic de molts".

"Encara que seria el primer a dir que la seva música transmetia molt més que les paraules, tenia aquest missatge per a tots els que l'estimaven: 'Vull donar les gràcies a tots els que m'han ajudat a mantenir el foc de la música en el meu viatge'", agrega el missatge.

Corea va voler en el seu últim missatge al públic demanar que tot aquell que senti curiositat per tocar música, escriure o actuar, es llanci a fer-ho: "No sols perquè el món necessita més artistes, sinó perquè a més és molt divertit", va afirmar Corea, que va dir a més que ha estat "una benedicció i un honor" aprendre dels seus amics músics.

Corea va ser una destacada figura en el desenvolupament del jazz de la postguerra, i va passar temps tocant amb el grup de música elèctrica de Miles Davis, per la qual cosa forma part de diversos àlbums de jazz que han passat a la història, com "In a Silent Way" (1969) i "Bitches Brew" (1970).

El músic, nascut a Chelsea (Massachusetts) el 12 de juny de 1941, va ser el quart artista amb més nominacions dels premis Grammy de la història, en acumular un total de 65, dels quals finalment se'n va emportar 23.

A més, era conegut per l'extens nombre de gèneres musicals en els quals participava dins del jazz, des de l'avantguardista fins al bebop, la fusió i la música de cambra.

Corea era considerat sovint, juntament amb Herbie Hancock i Keith Jarrett, com un dels pianistes de jazz més importants des dels anys 60 en endavant.

Després de publicar àlbums més tradicionals en els primers anys de la seva carrera, entre els quals destaca "Now He Sings, Now He Sobs" (1968), va llançar el seu grup de música elèctrica Return to Forever amb un disc del mateix nom, que ara és descrit com un punt d'inflexió per al jazz de fusió, que es va convertir en el corrent principal en els anys 70.

Després de dissoldre Return to Forever, va continuar gravant i participant en gires tant en el grup "Elektric" com "Akoustic", tots dos molt populars tant en festivals internacionals com en sales de jazz estatunidenques.