D'un text nascut per a una competició entre dramaturgs a La Planeta, fa deu anys, a un espectacle que s'ha traduït a l'anglès, l'alemany, l'italià o el francès i que han acabat produint teatres europeus, llatinoamericans i fins i tot d'Austràlia i Singapur, que ja n'esperen amb candeletes la segona part. L'ona expansiva de l'explosió teatral que va suposar Smiley, el muntatge amb què Guillem Clua proposava una «comèdia romàntica sense matisos» per narrar la història d'amor entre l'Àlex i en Bruno continua gairebé una dècada després amb la continuació, Smiley, després de l'amor, que arrencarà una gira per Catalunya demà (19.30) al Teatre de Salt després d'estrenar-se a Barcelona amb una rebuda excel·lent.

Escrit per al primer Torneig de Dramatúrgia que organitzava el festival Temporada Alta -només el va batre un altre text amb vida pròpia, El crèdit-, Smiley es va convertir en un fenomen teatral de tres anys de durada, que va passar per tres teatres a Barcelona i va tenir un extens recorregut internacional. Amb aquests precedents, la temptació de recuperar-la era forta, explica el director i autor, que va decidir anar un pas més enllà. «La primera part funciona igual de bé, però ja no parla de mi mateix, parla d'un passat que ha canviat, perquè hem crescut, i per això vaig pensar a revisitar els personatges uns anys més tard, amb una nova història», explica sobre un muntatge que es pot seguir sense haver vist la primera entrega i que li ha resultat complex d'escriure per la por a trair el record del públic.

«Smiley era una comèdia romàntica amb tots els ets i uns, i aquesta és una altra cosa. Parla de les relacions i els somnis, però els personatges tenen més de 40 anys i ja no es poden entregar a l'amor amb la mateixa innocència, han madurat i ja no tenen tantes oportunitats d'equivocar-se, i això impregna molt aquesta segona part, assegura Clua, Premi Nacional de Literatura Dramàtica el 2020 per Justícia.

La part positiva del pas del temps, diu, és que la societat també ha avançat: «Ja no hem de dir que és una història romàntica entre dos homes, però que tothom s'hi pot identificar , ara és una història d'amor i punt. Ens ha caigut l'adjectiu gai».

Respecte a la possibilitat d'un tercer retrobament dels personatges que interpreten Ramon Pujol i Albert Triola, apunta que «ha de créixer amb ells, arribar als 50 per entendre que significa una relació gai a la Catalunya del 2030». «Quan hi arribi potser veuré quina història puc explicar per mostrar com evolucionen els personatges i la societat», conclou.