«Soc de Girona de tota la vida i no havia trepitjat mai Font de la Pólvora», deia ahir el director i dramaturg Llàtzer Garcia, i ho podria subscriure bona part dels gironins.

Amb l'objectiu de posar el focus «en les fronteres invisibles» que hi ha entre el barri i la ciutat, l'autor gironí estrena demà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el muntatge La Font de la Pólvora, una peça en què dona veu als joves del barri.

Fins diumenge, els espectadors del TNC podran veure una obra de ficció «que surt absolutament de la realitat» i que s'aproxima a aquest indret del sector Est a partir de les converses amb els veïns, sobretot els més joves. Ho fa, però sense buscar fer teatre documental, perquè Garcia «creu «profundament en la ficció teatral».

«Estic molt feliç perquè és una orba que mai hagués fet, i fa obrir la mirada», va explicar sobre aquesta suma de punts de vista en què les preocupacions del barri, com els constants talls de llum, són temes recurrents. «Condicionava totes les converses, i més durant el confinament», va apuntar Garcia, tot assenyalant que les dificultats per resoldre un problema que fa molts anys que dura «permet explicar bé com se sent la gent del barri respecte la seva pròpia ciutat». «S'ha d'entendre com la punta de iceberg d'un seguit d'aïllaments i maltractaments constants», va detallar també l'actor Pau Vinyals, que va destacar que han volgut «anar molt alerta amb els tòpics».

També hi sobrevola la por, una idea, diu Garcia, que apareixia reiteradament en les converses amb els veïns: «No podíem pensar que aquella gent que a tu et feia por a l'institut, també passava por», va dir, assenyalant que les «fronteres» que s'han aixecat amb la resta de la ciutat «no tenen sentit» i responen a «la por a allò desconegut».

La proposta de Garcia també ha inclòs els treballadors socials, que tenen la sensació «de paràlisi constant» i «que no hi ha progrés».

A més de Vinyals, l'obra l'interpreten Cristina Arenas, Esmeralda Colette, Biel Montoro i Moha Amazian, que va destacar que en aquest relat coral s'hi mostren tres formes de viure la realitat de Font de la Pólvora: una és lluitar per canviar-la, una altra és sentir cert «orgull de barri», i després hi ha els que volen sortir.

Preguntat per sobre si aquesta producció entre el TNC i la Fundació La Caixa es podrà veure a Girona, el dramaturg va contestar que «desitja i espera» que arribi a la ciutat, però no va donar res per tancat. La Font de la Pólvora s'emmarca dins el programa Art for Change de la Fundació La Caixa.