L'escriptor Joan Manuel Soldevilla planteja una «perversa» apologia de la família en la seva nova novel·la, Autopista (Columna). Protagonitzada per una mare i els seus tres fills, relata el viatge «obsessiu» i «criminal» que emprenen després de la pèrdua del pare.
L'autor, resident des de fa molts anys a Figueres, hi aborda la idea de família com una unitat «molt sòlida» que genera «línies vermelles en tots nosaltres». «Qualsevol atac a la família treu en nosaltres un impuls molt primitiu, i en el cas de la protagonista, l'Andrea, també reacciona agressiva i violentament davant d'una agressió. Intenta raonar la resposta i en el seu món té coherència, per això busca l'ajut dels fills», explica Soldevilla.
En aquest sentit, continua, aquesta «perversió de tenir els fills com a còmplices de l'acte criminal crea uns vincles encara més sòlids entre ells, perquè tenen un projecte que només ells entenen».
«Mai tenen la consciència d'actuar des de la bogeria, saben que l'acció que fan està malament i provoca dolor però tenen la certesa que és necessària», apunta l'autor, que reconeix que «la família que viatja i assassina unida dona molt de joc per parlar dels límits reals del seny i la família».
Pel que fa al seu interès en aquest tema, l'autor de L'amic de Praga explica que els seus fills ja han marxat de casa i el fet de tancar un cicle vital li ha permès de mirar la família «amb certa distància».
«No és una novel·la autobiogràfica, però ara que he sortit de l'huracà puc mirar què és allò que vam crear durant una època i que va donar tant de sentit a la nostra vida», va apuntar ahir en una roda de premsa virtual.
Respecte als personatges, l'editora Marta Selvas va descriure ahir la dona protagonista com una «bona mare i bona persona» que està «molt ben definida» i que tot i tenir «un perfil complicadíssim, és versemblant». «Hi ha una profunditat psicològica que fa pensar molt sobre la fragilitat de la salut mental», va insistir la responsable de l'edició, mentre que Soldevilla va apuntar que ha volgut «donar la volta» a la imatge de «simpatia i fins i tot misericòrdia» que sol despertar una mare amb els seus fills.
Pel que fa a les criatures, la veuen com «un líder admirat» i accepten la jerarquia familiar.
Road movie a l'autopista
«Per mi Autopista és una novel·la d'aventures amb elements familiars i criminals. Quan vaig començar a escriure el thriller no era el punt de partida, però en començar a construir la història va agafar aquesta forma», diu.
Aquesta història familiar, que el professor i escriptor ha articulat com una road movie, transcorre en una autopista, un tipus de carretera que ha havien tractat altres autors com Julio Cortázar i que remet a «un món tancat fora del temps i de l'espai», diu, «amb un paisatge uniforme que genera una monotia, el que ajuda a la idea de circuit tancat, de viatge obsessiu».
Una repetició es reforça encara més amb elements que es repeteixen durant tota la narració, com els cotxes Fiat, una cadena d'hotels o els còmics de La patrulla dels castors.
